1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="SoMFTqzfvQ"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-casa-blava/">La casa blava</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-casa-blava/embed/#?secret=SoMFTqzfvQ" width="600" height="338" title="«La casa blava» — Ibbycat" data-secret="SoMFTqzfvQ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-12-58511-7.jpg702724La casa blava ens narra la història d’un pare i un fill que han de marxar de la seva molt viscuda casa. El mercat mana: s’ha de construir i oblidar les experiències personals que omplen els espais. Malauradament, així ha estat sempre i avui dia també ho vivim. La història no és nova, i la llàstima és que no existeixin aquells «meravellosos aliats» o el tresor de Jack el Borni que Spielberg ens mostrà per revertir la situació. En una partida d’escacs per fer front a la situació, trobem que el fill s’hi rebel·la en contra, no ho entén. A l’altre costat del taulell, hi ha un pare comprensiu que, resignat, intenta amb positivisme que la situació no els devori. La casa està atrotinada, les fustes grinyolen, però això no té importància perquè la seva llar ho és tot per a la família: els records i vivències, la seva dignitat a la fi. Però aquest llibre no parla només d’això, sinó que transporta a qui el llegeix a reflexionar sobre altres aspectes com ara viure en positiu, la importància de compartir l’art, la música o la lectura com a medicina, afrontar els mals moments, parlar als infants de forma directa, conviure amb la frustració, etc. I tot queda implícit en un text i una il·lustració que es parlen per generar un tot per a tota mena de lector. Per al text, molt ben traduït per Bel Olid, trobem a faltar una tipografia que s’acosti millor a la de l’original, un xic més orgànica.Cal destacar el pes important de les guardes. Només mirant-les, podem sintetitzar la voluntat del llibre, i a més no són gens complaents. Phoebe Wahl és una artista, una artesana amb un punt d’orfebre que treballa a partir dels materials que té. Multidisciplinària, genera unes il·lustracions que juguen amb les aiguades i puntes seques, amb collages minuciosos, quasi imperceptibles, jugant potser també amb el digital per a l’art final. El resultat són unes imatges úniques. Les perspectives i proporcions es desmunten a voluntat davant la potència de la cosa feta a mà. En aquesta entrevista de fa anys podreu descobrir més del seu art. Wahl és una il·lustradora que s’arrela al territori, Bellingham (Estats Units), força rodejada de natura, i on trobem molts paral·lelismes amb el folklore europeu, les arrels dels EUA. Cal parlar de la maquetació, sobretot perquè aquest llibre és finalista del XXIV Premi Llibreter. Passades les guardes inicials i abans de les finals trobem un fet inusual, bé, un error: pàgines en blanc. En una, a més s’ha afegit la icona d’una llitera abans de les guardes. Directament, això no es fa. A diferència de l’original, aquesta edició també ha perdut la sobrecoberta. Així i tot, aquest fet no és obstacle perquè sigui una gran obra. WAHL, Phoebe Bel Olid Phoebe Wahl Litera Libros