1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="shOCPOMCoq"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-casa-de-liggie/">La casa de l’Iggie</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-casa-de-liggie/embed/#?secret=shOCPOMCoq" width="600" height="338" title="«La casa de l’Iggie» — Ibbycat" data-secret="shOCPOMCoq" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17998-32-5.jpeg184274La casa de l’Iggie, publicada als Estats Units el 1970, és una de les primeres novel·les de la coneguda autora americana Judy Blume. Consulto la seva web i sé que té vuitanta-dos anys, una llarga trajectòria i una extensa bibliografia on ha abordat temes tan transcendents com la religió, el bullying, la sexualitat o bé el racisme, que és el que trobem en aquesta obra. La casa de l’Iggie té un personatge protagonista amb una enorme força. I no es diu Iggie, sinó Winnie. L’Iggie era la seva amiga de l’ànima, que, amb la seva família, s’ha traslladat a viure al Japó. Per a la Winnie aquest fet és una desgràcia, però lluny de lamentar-se intenta saber qui ocupa ara la casa i intenta establir una amistat amb els nous inquilins que pugui esdevenir tan intensa com la que tenia amb l’Iggie. Hi viuen els Garber, una parella amb tres fills, i són negres!, els primers del barri, cosa que provoca controvèrsia, primer, i rebuig, després, entre els veïns. La Winnie ho viu amb tanta naturalitat i innocència que sovint quan vol fer les coses bé amb els nous veïns fica la pota. La Winnie lluita contra la visió i els prejudicis d’alguns adults i fa tots els possibles per tal que els Garber se sentin bé al seu nou recer. Els fets tenen lloc només en una setmana. La novel·la és breu, el tema i l’escenari on l’autora posa el focus són molt concrets i el ritme és intens. Allò que et queda, per sobre fins i tot del tema escollit, és la força, la personalitat, la mirada i la decisió del personatge de la Winnie i tots els fils que la lliguen als personatges del seu entorn: la família, els amics, els veïns… Un testimoni ben travat que ara, cinquanta anys després de la seva primera edició, ens recorda molts altres llibres i pel·lícules sobre la relació entre blancs i negres als Estats Units. BLUME, Judy Marc Donat Viena