1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="UbFFVRBXb7"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-casa-nova/">La casa nova</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-casa-nova/embed/#?secret=UbFFVRBXb7" width="600" height="338" title="«La casa nova» — Ibbycat" data-secret="UbFFVRBXb7" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-4789-8.jpg800800Contada en primera persona, La casa nova és una història senzilla que mostra les inquietuds i temors d’un xiquet quan canvia d’habitatge. Gran part del text –concís i depurat– se sustenta en el diàleg entre pare i fill; la mare no hi és enlloc, i resulta un encert de l’autora, Elisa Ramon, que no s’explicite el motiu de l’absència –separació?, divorci?, viudetat?–, perquè no hi aportaria res essencial; de fet, probablement, distorsionaria la tonalitat lleugerament humorística que sorgeix, de vegades, de les converses entre nen i progenitor, un adult que contesta amb la mateixa paciència i convicció les qüestions pràctiques («La casa nova té piscina?») i les altres, més estrafolàries, que li planteja el petit: «–En aquesta casa hi ha monstres –dic al pare. –Impossible! –contesta–. Justament vaig triar aquest pis perquè no n’hi havia.» Sovint, el to fresc i net prové de les il·lustracions de Francesc Rovira, que juga amb grans espais en blanc en contrast amb el color de les figures o la foscor puntual d’algunes ombres fantasmals, producte de la ment del menut. I, sobretot, per la representació d’alguns detalls: la veïna tafanera a penes entrevista per l’escletxa de la porta, la manera en què el fill s’agarra a la cama del pare quan comproven que «no hi ha rastre de cap monstre» als armaris; les rajoles imperfectes del bany, que suggereixen que l’apartament no és nou, i el fet que quasi tots els personatges apareguen d’esquena, tret característic de l’artista que evoca el tarannà dels individus –i l’afecte entre ells– sense necessitat de mostrar-ne els rostres. El llibre es tanca de manera redona, amb l’única pregunta que l’home planteja al xiquet: «Fins quan l’anomenaràs casa nova?». RAMON, Elisa Francesc Rovira Baula