1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="NniwuMDCJc"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-catedral-submergida/">La catedral submergida</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-catedral-submergida/embed/#?secret=NniwuMDCJc" width="600" height="338" title="«La catedral submergida» — Ibbycat" data-secret="NniwuMDCJc" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-489-4710-1.jpg200308La catedral submergida és una de les quatre novel·les breus protagonitzades per l’explorador Roc Tempesta que l’editorial Barcanova ha recuperat nou anys després de la seva primera publicació. Aquest pintoresc personatge, creat pel prolífic escriptor català Joan de Déu Prats, protagonitza aquí una fantasiosa aventura de to humorístic. En Roc Tempesta, que se’ns presenta com un explorador eixelebrat però poruc al mateix temps, viatja a la regió del Tirol, on alguns vilatans asseguren haver vist emergir, d’un dels llacs de la zona, un monstre aterridor. Podrà ell recuperar la pau de la contrada? Aquesta senzilla premissa inicial és una declaració d’intencions del que pretén ser aquesta obra: una lectura seductora i accessible per a lectors que comencen a atrevir-se amb petites novel·les. El text àgil i directe de Prats –amb un lèxic que sorprèn per la seva riquesa– i les il·lustracions coloristes i planeres d’Òscar Sardà conviden a entrar en una història d’allò més viva i dinàmica. Això no obstant, l’autor no s’absté d’afegir elements per complicar la narració: històries complementàries, personatges secundaris, petites facècies… Fins i tot exposa el creixement personal del protagonista per fer-nos reflexionar sobre les nostres pors. Encara que tots aquests afegitons singularitzen la història i la fan més vistosa, alguns s’incorporen de manera forçada. La majoria de personatges i situacions es presenten tan superficialment que no transmeten autenticitat i el relat pren un caràcter artificiós. Per tot això el resultat final no ens captiva tant com desitjaríem. En definitiva, però, estem davant d’una novel·la llaminera i prou divertida, escrita amb bon ofici i que pot funcionar com a producte d’entreteniment. No sabem si en Roc Tempesta esdevindrà un personatge inoblidable per als seus lectors, però els pot fer passar una bona estona. PRATS, Joan de Déu Òscar Sardà Barcanova