1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="tipGl978Ee"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-ciutat-aeria/">La ciutat aèria</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-ciutat-aeria/embed/#?secret=tipGl978Ee" width="600" height="338" title="«La ciutat aèria» — Ibbycat" data-secret="tipGl978Ee" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-140-2847-6.jpg482800Jordi Colonques (Vila-real, 1976) ens ofereix una novel·la a mig aire de les distopies i la ciència-ficció més clàssica. Colonques ens porta a un futur on una classe dominant que viu i gaudeix de la ciutat té esclavitzada la resta de la societat, que ha de malviure a les clavegueres si no vol ser obligada a treballar a les granges dels afores de la ciutat. En aquest món, un petit grup de rebels s’han instal·lat als terrats dels gratacels, d’on només baixen per furtar menjar i roba. En aquest grup destaca especialment l’Ekon, tot un mite de l’escapisme. A partir d’aquest punt de sortida, en petits capítols, alguns de poc més d’un grapat de línies, anirem coneixent els altres personatges que mesclaran les seves vides: la Luana, la Sara, la Carla, el tinent… Tots plegats confegeixen un trencadís en què inicialment encaixen perfectament totes les peces, però a mesura que avança hom s’adona que hi manquen tessel·les, és a dir, així com inicialment la localització i l’ambientació són correctes, i fins i tot tècnicament la novel·la ens dibuixa molt bé l’escenari i els fets que desemboquen en el conflicte, a poc a poc, a mesura que s’acosta el final, el lector pensa que amb tan poques pàgines que resten és impossible tancar totes les trames amb èxit. I passa això mateix: el final, precipitat, amb massa línies argumentals soltes, ens decep, deixant-nos un regust d’oportunitat perduda enfront d’una, fins i tot, trilogia futurista amb personatges de pes. No sé què va provocar aquest tancament en fals, però de ben segur que una anàlisi de l’autor, de tan extensa i demostrada trajectòria, li confirmarà el que comentem. Malauradament, doncs, una oportunitat malaguanyada.  Les il·lustracions –quatre pàgines en el total de l’obra– aporten poc a l’edició final, i no sempre representen el text de forma fidel –vegeu, si no, la descripció de la pàgina 84 i la il·lustració de la pàgina següent–, i no em refereixo a l’estil.  COLONQUES, Jordi Vero Navarro Edelvives