1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="eu4Bh4o6Hz"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-ciutat-dels-animals/">La ciutat dels animals</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-ciutat-dels-animals/embed/#?secret=eu4Bh4o6Hz" width="600" height="338" title="«La ciutat dels animals» — Ibbycat" data-secret="eu4Bh4o6Hz" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17374-25-9.jpg425542Editat per primer cop a l’editorial portuguesa Orfeu Negro, i guanyador del premi Junceda 2018, arriba ara a les llibreries catalanes aquest àlbum elegíac, força atractiu, sobretot per l’espectacularitat cromàtica de les seves imatges. El punt de partida ja és força original. Ens instal·la en una ciutat aparentment abandonada on la natura ha recuperat els seus drets. Hi campen arbres de tota mena, antílops, hipopòtams, espiadimonis, senglars, gavines, armadillos… I a la Nina, la protagonista d’aquest àlbum, això li encanta. Li agrada anar-hi sovint, descobrir-hi objectes tant abandonats com inservibles i llegir contes per als seus amics, les bestioles grans o petites que ara hi habiten. Cadascuna de les il·lustracions, realitzades informàticament amb la gamma cromàtica habitual de l’autor, és feta per embadocar-s’hi una bona estona, i només així s’aprofundirà en el calat d’una història aparentment simple però molt significativa. Tant més perquè el text, format per una sola frase simple i nítida a cada doble plana, flueix com de puntetes limitant-se a presentar un entorn, una protagonista i uns animals dels quals només ens cal conèixer el present, sense capficar-nos per un possible passat apocalíptic o per un esdevenidor insospitat. Hi ha el que hi ha i això basta perquè és prou esperançador i màgic. Molt bonic. NEGRESCOLOR, Joan Zahorí Books