1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="xSUuPVg99h"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-ciutat-grisa/">La ciutat grisa</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-ciutat-grisa/embed/#?secret=xSUuPVg99h" width="600" height="338" title="«La ciutat grisa» — Ibbycat" data-secret="xSUuPVg99h" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5256_9788426148902.jpg615800La Rita, una nena vestida amb un impermeable groc, es muda amb el seu pare a una gran ciutat. Com que no és la primera vegada que canvia de casa, sap com n’és de feixuc obrir caixes, refer una llar i trobar amics. Aquesta vegada, però, l’espai que els acull és a primer cop d’ull fosc, gris i amb gent que va per feina. Sort que la curiositat, la capacitat de deducció i l’empenta d’aquesta protagonista, defensora dels colors, faran retornar la diversitat en aquesta ciutat grisa. Thomas Kuhlmann ens presenta un conte modern revisitat que funciona com a al·legoria contra l’homogeneïtat social i els règims autoritaris. Aquesta història d’aventures explora, a través de dotze capítols d’extensió similar, la simbologia dels colors i el poder de l’art. El llibre és apte per a totes les edats i els més grans podran apreciar les picades d’ullet a autors com George Orwell (1984) i Michael Ende (Momo). La traducció flueix amb naturalitat i s’adapta bé a les evocadores il·lustracions de Kuhlmann. L’edició catalana es pren certes llicències, com el canvi de colors en el títol de la coberta i un to més col·loquial que en l’obra original. No obstant això, aquestes modificacions subtils no desmereixen una obra optimista, esperançadora i de gran qualitat. KUHLMANN, Torben Anna Soler Torben Kuhlmann Joventut