<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Ibbycat</provider_name><provider_url>https://www.ibbycat.cat/es/</provider_url><author_name>Webico</author_name><author_url>https://www.ibbycat.cat/es/author/webico/</author_url><title>La ciutat que m&#xE9;s m'estimo - Ibbycat</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Bi0pI4H3HM"&gt;&lt;a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-ciutat-que-mes-mestimo/"&gt;La ciutat que m&#xE9;s m&#x2019;estimo&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-ciutat-que-mes-mestimo/embed/#?secret=Bi0pI4H3HM" width="600" height="338" title="&#xAB;La ciutat que m&#xE9;s m&#x2019;estimo&#xBB; &#x2014; Ibbycat" data-secret="Bi0pI4H3HM" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script&gt;
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-6990-4.jpg</thumbnail_url><thumbnail_width>800</thumbnail_width><thumbnail_height>800</thumbnail_height><description>La ciutat que m&eacute;s m&#x2019;estimo forma part d&#x2019;una, de moment, trilogia de llibres que tenen la cueta del &laquo;que m&eacute;s m&#x2019;estimo&raquo;. L&#x2019;autora ja havia presentat El bosc que m&eacute;s m&#x2019;estimo&nbsp;i El mar que m&eacute;s m&#x2019;estimo. Aquests llibres de Laia Berloso parteixen del punt de vista dels infants i de la decisi&oacute; que prenen davant alguna adversitat. La hist&ograve;ria ens explica que la Lia, una noia que viu al camp, ha de visitar uns familiars a la ciutat. All&agrave; s&#x2019;adona que el model de vida urb&agrave; genera contaminaci&oacute; i incomunicaci&oacute;, de manera que actuar&agrave; per intentar canviar aquest model. Davant la preocupaci&oacute; mediambiental de la societat i a l&#x2019;empara de fen&ograve;mens com el de Greta Thunberg, no s&oacute;n poques les editorials que han vist aqu&iacute; un n&iacute;nxol de mercat i s&#x2019;han apuntat al carro de parlar d&#x2019;aquest problema que ens afecta a totes i tots posant de manifest la relaci&oacute; entre l&#x2019;empremta humana i la contaminaci&oacute; planet&agrave;ria. I aqu&iacute; &eacute;s on haur&iacute;em de fer una reflexi&oacute; que va m&eacute;s enll&agrave; d&#x2019;aquest llibre: la de la nostra mirada adulta sobre els infants i joves; com volem que actu&iuml;n, qu&egrave; volem que pensin, etc., i el paper que t&eacute; la literatura infantil i juvenil per fer arribar uns determinats missatges &ndash;estiguem d&#x2019;acord amb el seu contingut o no. Si&nbsp;a m&eacute;s del text, afegim al llibre exercicis o reflexions, com si infants i joves no poguessin extreure les seves pr&ograve;pies conclusions a partir de la lectura, tot plegat fa l&#x2019;autonomia de pensament m&eacute;s complicada: en aquest tipus d&#x2019;obres de ficci&oacute;, la l&iacute;nia que va de l&#x2019;alli&ccedil;onament a mostrar uns fets i convidar el lector a extreure les seves pr&ograve;pies conclusions&nbsp;&eacute;s molt i molt fina. &Eacute;s en aquest aspecte que el llibre grinyola. La hist&ograve;ria compleix el requisit de l&#x2019;expectativa creada de manera senzilla, permetent una lectura f&agrave;cil. &Eacute;s descriptiu i sovint redundant, o a la inversa, amb el que passa a la il&middot;lustraci&oacute;. Cal dir, en la meva opini&oacute;, que el pes del llibre el porta la il&middot;lustraci&oacute;. La bona m&agrave;&nbsp;de Berloso es mou digitalment a l&#x2019;empara de la tradici&oacute; de la il&middot;lustraci&oacute; estatunidenca, que omet la l&iacute;nia negra, o d&#x2019;autors locals com Merc&egrave; Canals o, sobretot, Sebasti&agrave; Serra. No essent original, la l&iacute;nia gr&agrave;fica &eacute;s de qualitat i t&eacute; ofici, amb bon gust en els colors i les composicions. Caldria vigilar el fet que algunes formes tenen ombres i altres no, cosa que accentua l&#x2019;&laquo;efecte adhesiu&raquo; d&#x2019;algunes composicions. L&#x2019;autora compon molt b&eacute; les p&agrave;gines. La seva f&oacute;rmula &eacute;s atractiva i sap combinar els c&agrave;nons narratius per fer que hi hagi ritme. Dobles p&agrave;gines a sang, vinyetes, p&agrave;gina sencera acompanyada de detalls, el text m&ograve;bil, etc., fan que la lectura sigui amena i ens aporti sorpreses en la narrativa visual. La maquetaci&oacute; de Temabcn &eacute;s correcta. I, tot i que ajuda a la lectura, la tipografia potser &eacute;s molt gran considerant l&#x2019;aire que necessita la il&middot;lustraci&oacute;. BERLOSO, Laia Laia Berloso La Galera</description></oembed>
