1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="n4ms0VN1sH"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-clau-daigua/">La Clau d’Aigua</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-clau-daigua/embed/#?secret=n4ms0VN1sH" width="600" height="338" title="«La Clau d’Aigua» — Ibbycat" data-secret="n4ms0VN1sH" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-489-2095-1.jpg140140«Això que expliques és veritablement inversem-blant», «Costa de pair-ho, tot això», són afirmacions en certs moments d’aquesta obra i que podrien definir, més clarament del que jo pugui afirmar, la sensació que et produeix a mesura que avança. És una llàstima perquè l’esforç de documentació i d’estructuració per bastir l’obra és enorme i perquè la primera de les tres parts en què es divideix la novel·la funciona i captiva, amb la història d’un poble petit que, com els gals de Les aventures d’Astèrix, lluita contra l’Imperi romà al delta del Llobregat, i que ens arriba a través d’uns personatges ben triats que identifiquen cada part del conflicte. A la segona part, l’acció es trasllada al nostre segle, amb un jove arqueòleg que troba restes d’aquell període i decideix investigar, tot arribant a un fons a què grans estudiosos no haurien arribat, i que recorda tants joves protagonistes posats a investigadors. I a la tercera, es troben passat i present per lluitar contra el Déu del foc. La comprensió de la història cada vegada és més confusa, el món que ofereix esdevé inversemblant i la lectura perd tot el gas i l’interès guanyat en les primeres cent pàgines. Amb l’arrodoniment de la primera part de la història, la força de la qual és important, n’hi hauria hagut ben bé prou. TOBARUELA, Pere Barcanova