1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="G6VwW2RUba"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-closca-pelada-dels-cretins/">La closca pelada dels cretins.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-closca-pelada-dels-cretins/embed/#?secret=G6VwW2RUba" width="600" height="338" title="«La closca pelada dels cretins.» — Ibbycat" data-secret="G6VwW2RUba" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-246-8261-0.jpg140140En Roc, un noi en plena adolescència, es veu obligat a deixar la seva ciutat per refugiar-se a casa la seva tia, hippy, pagesa i ceramista, a Galerna. Aquest fugir suposa un canvi tan radical en la seva vida que, com esperen els seus pares, li traurà les ganes d’estossinar ningú més. Però els drets sobre uns terrenys, un alcalde corrupte, una noia bonica i l’amor embolicaran la troca que Déu n’hi do. Copons, en certa part especialista en trames pseudopolicials, com a Set dies o H. Bass. Un passat ocult, on els joves adolescents solucionen allò que els adults no veuen, cabdella i descabdella un novel·la per a lectors poc exigents. És una història fàcil, previsible, amb els ingredients justos de modernitat i sexe necessaris(?) en la literatura actual per a joves. Però això no vol ser una crítica destructiva, sinó una alabança a una literatura orientada a lectors de fàcil satisfer, que, en definitiva, els permeti passar una bona estona. COPONS, Jaume. La Galera.