1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="amiFKvXFmo"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-creadora-de-records/">La creadora de records</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-creadora-de-records/embed/#?secret=amiFKvXFmo" width="600" height="338" title="«La creadora de records» — Ibbycat" data-secret="amiFKvXFmo" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5215_creadora.jpg182278La distopia és un gènere que està de moda, també en el camp de la literatura juvenil. És un bon senyal que els lectors s’interessin per històries que projectin una mirada crítica a la marxa del món per tal de corregir-ne els excessos o defectes estructurals. En el cas de La creadora de records, allò que es qüestiona són els límits de la ciència des d’una perspectiva ètica. A finals del segle XXI, la Terra ha entrat en col·lapse, així que les grans corporacions colonitzen la Lluna per explotar-ne les mines i poder abastir les necessitats terrícoles. Per optimitzar el rendiment de les mines, creen uns éssers anomenats sintes (de sintètic) amb aparença humana, a qui a més a més doten de records, amb la finalitat que treballin per poder tornar a la Terra amb les seves famílies fictícies. Però el sistema entra en crisi quan un sinte, en Daniel, abandona el seu lloc de treball i s’escapa a la Terra per retrobar la seva família. L’empresa per a la qual treballa encarrega el cas a la Jess, una investigadora que segueix el rastre del Daniel fins a descobrir que rere la seva reacció inesperada hi ha la mà d’una brillant creadora de records, que va voler preservar la memòria del seu germà mort i la va guardar a la ment del Daniel, sense preveure les conseqüències del fet. Jordi Sierra i Fabra és tot un referent de la literatura juvenil a casa nostra i el seu domini de la tècnica narrativa es fa evident, una vegada més, amb una trama que manté la tensió fins al final i en què totes les peces acaben encaixant amb naturalitat. Per fer-ho, es val de dos personatges protagonistes a partir dels quals es van estructurant les parts de la novel·la, que acaben confluint al final. Per tant, ens trobem amb una història que fa de bon llegir i que planteja un tema interessant, tot i que no del tot nou, ja que tenim la sensació que és una història que ja hem vist en algunes sèries i pel·lícules. A més a més, en algun moment hi ha repeticions de diàlegs que ja han aparegut, o bé fragments que es converteixen en una mena de resum del que ha passat fins aleshores, per si algun lector s’ha perdut, fet que creiem innecessari. En aquest sentit, queda clar que l’obra està pensada per ser llegida per joves, per molt que tots els personatges protagonistes siguin adults. SIERRA I FABRA, Jordi NULL Bromera