1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="f8avH9dg0R"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-crida-del-bosc-2/">La crida del bosc</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-crida-del-bosc-2/embed/#?secret=f8avH9dg0R" width="600" height="338" title="«La crida del bosc» — Ibbycat" data-secret="f8avH9dg0R" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788426149398.jpg20001848Aquesta és la història d’un nen (del qual no en coneixem el nom) que viu en un entorn natural, es troba una petita cérvola sola i decideix emportar-se-la a casa per cuidar-la. Al llarg de l’àlbum s’explica, de manera lírica, la seva amistat, els jocs que comparteixen mentre van passant les estacions i el paisatge va canviant. El punt de certa tensió es produeix quan l’infant ha de deixar que la cérvola torni al seu hàbitat; poc després, es trobarà atrapat en una tempesta i l’animal apareixerà, com cridat pel bosc, per ajudar-lo. Es tracta d’una trama habitual en moltes obres per a infants, que transmet l’amor per la naturalesa, el vincle amb els animals i l’acceptació del fet que tot s’acaba, però el record del temps compartit perdura. L’àlbum té un to poètic. El text conté descripcions de la naturalesa, amb comparacions i personificacions, i certa musicalitat, amb rimes —en alguna ocasió un xic forçades— que intenten mantenir la cadència de la llengua. Aquest és un aspecte complex, especialment en les traduccions. També hi ha repeticions que remarquen el ritme intern, cíclic, del text. Per exemple, el relat comença afirmant que «hi ha un nen que respira naturalesa, / que en cada murmuri dels pins veu bellesa», unes paraules que s’aniran repetint al mig de l’obra, per referir-se a la cérvola, i al final, per parlar de tots dos, cérvola i infant, que d’alguna manera queden units per sempre. Cal ressaltar la bellesa de les il·lustracions que ha elaborat Júlia Moscardó, en una obra que suposa la seva primera incursió en el món de l’àlbum il·lustrat. Combina diferents tècniques —tinta xinesa, guaix i mitjans digitals— per crear imatges que ens endinsen en els paisatges d’Escòcia, d’on és originària Louise Greig, autora del text. Les pinzellades retraten el moviment del vent i els matisos de les tonalitats del cel, les muntanyes i els boscos. Textos i imatges es van intercalant creant un conjunt harmònic. Les dobles pàgines, en un format generós i lleugerament apaïsat, mostren amb encert els estats d’ànim dels personatges i aquesta simbiosi amb la natura. Sorprèn que el títol —La crida del bosc— coincideixi amb el d’una coneguda novel·la juvenil de Jack London. Tanmateix, respon al simbolisme de la història i a l’efecte que cerca en el lector de submergir-lo en el bosc. Greig, Louise García Madera, Marta Moscardó, Júlia Joventut