1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="XfahPGILK4"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-culpa-es-dstephen-hawking/">La culpa és d’Stephen Hawking</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-culpa-es-dstephen-hawking/embed/#?secret=XfahPGILK4" width="600" height="338" title="«La culpa és d’Stephen Hawking» — Ibbycat" data-secret="XfahPGILK4" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-125743-8-8.jpeg553800  El protagonista de La culpa és d’Stephen Hawking és en Marc, un noi de quinze anys, aficionat als videojocs i enamorat d’una companya d’institut a qui no troba la manera de fer-li saber els seus sentiments. Inspirant-se en les investigacions de l’Stephen Hawking i sota la tutela del seu avi, antic professor de física, el Marc fa un treball final de curs sobre Mart i la possibilitat que el planeta vermell pugui ser colonitzat pels humans en el futur. De l’escepticisme inicial, passa a apassionar-se pel tema i la investigació li serveix per conèixer amb detall la història de les grans expedicions a l’espai i per descobrir les implicacions morals que comporten. Aquesta és una obra escrita a quatre mans, les del Daniel Arguimbau, escriptor de literatura juvenil i guionista, i les del Pol Ribes, científic especialitzat en projectes espacials. En el resultat final, es nota la suma dels seus coneixements i talents i que han gaudit creant una història ben ideada i amb una intenció clara, la d’acostar el món de la ciència i els projectes espacials als joves. Tot i aquestes virtuts, la novel·la es queda a mig camí entre una obra de ficció i una obra divulgativa. Un dels valors de l’obra és la necessitat de tenir cura del nostre planeta, però es tracta d’un missatge massa explícit per tractar-se d’una novel·la. Pel que fa a la trama, l’obra també presenta alguns aspectes qüestionables, com el fet que el protagonista tingui quinze anys, però pel seu comportament sembli més infantil. A més a més, és estrany que si un alumne aplicat i gens conflictiu s’adorm a classe per primera vegada es cridi la família a l’escola. Tot i aquests aspectes qüestionables, l’obra té ritme i molt d’humor, així que agradarà a un ventall molt divers de lectors, que poden sentir-se atrets per un tema tan apassionant com és el dels viatges a l’espai en un futur no tan llunyà.   RIBES, Pol; ARGUIMBAU, Daniel Kim Amate BiraBiro