1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="VXewbarkMA"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-dimonia/">La Dimònia</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-dimonia/embed/#?secret=VXewbarkMA" width="600" height="338" title="«La Dimònia» — Ibbycat" data-secret="VXewbarkMA" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/La-dimonia.gif270302Els balls de diables, els correfocs, els foguerons, els petards, etc., són de llarga tradició arreu dels Països Catalans. Aquest llibre exposa la fascinació que na Maria sent, des de petita, per aquesta festa. Li agradaria tant, ser una dimònia com els que veu saltar i botar al voltant dels foguerons amb aquells vestits virolats i aquella cua, i aquelles banyes! Però els pares li expliquen que aquell rol està reservat als homes, encara que res no li impedeix participar en la festa tocant la ximbomba o inventant glosses. Haurà de resignar-se i seguir un altre camí, però sempre amb aquell intens anhel al cor. Passaran els anys, na Maria estudiarà la carrera de Medicina, i no serà fins a haver complert els vint-i-tants quan, per fi, assolirà el seu somni de tota la vida. Aquest llibre, il·lustrat a tres tintes, exposa fil per randa i acuradament la gran tradició balear dels foguerons de Sant Antoni i dels balls de diables que tant ressò han tingut a les Illes i més enllà. Ho fa d’una manera actualitzada, reivindicant l’accés femení al rol de dimoni, però potser sembla innecessària la referència als estudis medicinals de na Maria, que apareixen com una digressió innecessària i de cap manera obligatòria a l’hora de fer festa. Riera Serra, Aina Ribas Bermúdez, Maria José Nova Editorial Moll