1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Ua8XVvQUER"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-festeta/">La FesTETA</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-festeta/embed/#?secret=Ua8XVvQUER" width="600" height="338" title="«La FesTETA» — Ibbycat" data-secret="Ua8XVvQUER" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17000-26-4.jpg300376Aquest conte fresc i amb el segell inconfusible de les il·lustracions de Joan Turu, que empelten alegria i respecte pels altres, està escrit per Míriam Tirado, una periodista de professió que ha fet de la criança dels infants la seva passió i que es dedica a acompanyar mares i pares en les dificultats que comporta tenir fills en la primera etapa de la vida, des del naixement fins als 6 anys. Els pares novells atenen xerrades, escolten els consells que brollen per totes bandes i indefectiblement han de prendre decisions, com la del deslletament, quan els fills arriben a certa edat. Aquest llibre té una funcionalitat concreta: ser una eina de reflexió que uneixi el nucli familiar en una decisió tan important i simbòlica com és que l’infant deixi de mamar. L’autora se serveix d’una metàfora senzilla però efectiva: un núvol rosa que embolcalla la criatura quan es crea el vincle amb la mare, però que sembla que està en perill d’extingir-se si s’inicia aquesta nova etapa sense els moments de connexió. Tot i això, amb molta delicadesa, la petita protagonista, la Noah, comprovarà que els vincles es poden crear per altres vies i acabarà acceptant-ho com una part del procés de creixement. Tots els actors familiars implicats poden gaudir d’aquest conjunt d’idees per celebrar i naturalitzar l’abandonament de la lactància. És un llibre al servei de la vida, fet que planteja la reflexió sobre si caldria potenciar aquest tipus de pràctiques literàries, que contraresten la manca d’experiència en allò més quotidià per convertir-se en el company de les aventures més reals. TIRADO, Míriam Joan Turu El Cep i la Nansa