1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="OaNkCbIV20"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-flauta-magica/">La flauta màgica</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-flauta-magica/embed/#?secret=OaNkCbIV20" width="600" height="338" title="«La flauta màgica» — Ibbycat" data-secret="OaNkCbIV20" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-24674-28-1.jpeg539800Gisela Pou és autora d’obres tan celebrades com Palmira i l’efecte crisàlide o bé La noia de la mitjanit. Ara, amb la col·lecció «Camil·la», inicia una sèrie per a lectors a partir d’uns set anys, amb una nena activa i emprenedora de deu anys com a protagonista; una família nombrosa i actual al seu voltant; un avi difunt, les opinions del qual són sovint presents i importants en el fer de la protagonista, i dues mascotes. De seguida s’entreveu que la sèrie vol arribar a un ventall ampli de públic, amb la síntesi i claredat de la narració, amb un vocabulari bàsic i amb una acció que va al gra del conflicte des de l’inici i que no s’allunya del guió en cap moment. Val a dir que les característiques dels personatges estan ben esbossades, aspecte que permet seguir-los sense dificultat, i l’autora els mou per l’escenari amb enorme destresa, i de tant en tant fa alguna referència que ve a tomb a artistes com Federico García Lorca i Jean-Pierre Rampal, que complementa encertadament amb informació de cadascun d’ells al final de la història. Una proposta digna i atractiva enmig d’una competència aferrissada, amb productes de tota mena i qualitat diversa, que lluita per fer-se un lloc en el panorama encara creixent de les sèries. Les il·lustracions de María Serrano van de bracet amb el text. Són clares, atractives i concises com la narració, però sovint no hi aporten matisos diferents ni van més enllà. Inclouen les típiques bafarades dels còmics, en una tendència cada cop més habitual, tot i que a estones el text que hi apareix és redundant i enfarfega un pèl la configuració de les pàgines.   POU, Gisela María Serrano La Galera