1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="UfWzZJvCzl"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-gina-el-gat-i-lemparedat/">La Gina, el gat i l’emparedat</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-gina-el-gat-i-lemparedat/embed/#?secret=UfWzZJvCzl" width="600" height="338" title="«La Gina, el gat i l’emparedat» — Ibbycat" data-secret="UfWzZJvCzl" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18592-91-1.jpg507800Una noia de nom Gina; la seva àvia, que es diu Mariolina, i un gat, el Moix-moix. Aquests són els tres protagonistes d’aquesta narració de només 100 pàgines i 15 capítols. Els capítols imparells estan narrats en tercera persona i amanits amb diàlegs vius entre la Gina i l’àvia, que tenen una qüestió a resoldre: què faran amb el gat Moix-moix. Ell i tots els gats d’una petita vil·la de l’illa de Sardenya són considerats els culpables d’una pesta que posa fi a la vida dels habitants d’aquest llogarret. Els capítols parells, editats en lletra cursiva, estan posats en boca del gat Moix-moix, que amb l’ajut dels seus amics Tacat, Negre i Liliht, gats també, aconseguiran alliberar la Gina i la Mariolina de les grapes d’en Joanot-matagats, que té com a objectiu segar la vida de tots els gats de la contrada. La Gina, que estima molt el seu gat Moix-moix, el du a un emparedat que coneix perquè no el matin. Ho fa contra la voluntat de la seva àvia, però convençuda de salvar el seu gat. En aquest espai misteriós, Moix-moix, amb l’ajut d’altres gats, es convertirà en l’heroi de la història: farà sortir totes les rates que viuen a l’emparedat, les durà hipnotitzades a la plaça del poble i farà veure que la causa de la pesta no és cosa de gats, sinó de rates. És així com la Gina recupera el seu gat Moix-moix per sempre més. Aquest és el resum de la història, una trama ben construïda però amb un final que ja coneixem d’altres narracions semblants: un animal, en aquest cas un gat, es converteix en un inesperat heroi per esclarir un cas que amoïnava tota una població. Aquest és l’únic però que posaríem a aquesta entretinguda trama. ROCA, Maria Carme Laia Berloso Animallibres