1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="1gP0aB40zR"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-gran-festa/">La gran festa</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-gran-festa/embed/#?secret=1gP0aB40zR" width="600" height="338" title="«La gran festa» — Ibbycat" data-secret="1gP0aB40zR" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17-63899-3.jpg450450La gran festa, amb il·lustracions de Christian Inaraja (Vic, 1972) i text de Jordi Gastó (Barcelona, 1976), va guanyar el VII Premi Internacional d’Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló 2020. Aquest premi, que convoca l’Ajuntament de Benicarló en col·laboració amb Onada Edicions, es concedeix al millor projecte editorial d’àlbum il·lustrat escrit en valencià, castellà o anglès, i l’obra guanyadora es publica en versió bilingüe. Veureu, doncs, que La gran festa és en català però inclou unes pàgines al final del llibre amb el text en anglès acompanyat de les il·lustracions en petit. Els autors, que ja havien treballat junts en el llibre Si et pica un mosquit (Kalandraka, 2020) segueixen amb la mateixa línia minimalista, de to alegre i plena d’humor. Un seguit de personatges, de tota mena i condició, són convidats a entrar a la gran festa. Ningú sap qui convoca ni què se celebra, però la concòrdia i les ganes de passar-s’ho bé fan que la vetllada flueixi perfectament. Ni tan sols les queixes del pesat de torn que no falta mai a les festes són suficients per espatllar la trobada. Un cop més Christian Inaraja, amb el seu estil inconfusible, demostra un bon domini en la composició gràfica, aconseguint un equilibri falsament simple. El pes narratiu el sustenten uns personatges aninotats i de formes geomètriques, perfilats amb línia negra i colors plans, que desfilen per unes pàgines despullades de tot escenari i ens parlen a través del gest i l’expressió. El text, breu però suficient, es limita pràcticament a la veu dels personatges i apareix dins algunes bafarades repartides al llarg del llibre.   La dedicatòria que Inaraja inclou a l’inici ja ens dona una pista de quina és la voluntat dels autors: «Dedicat a tots aquells que estem esperant que torni la festa […]». I aquí és on rau la grandesa de l’obra, que ens arriba com un crit honest i franc de les ganes de trobar-nos per celebrar el que sigui. Una proposta modesta en el format, però que conté un missatge universal. Realment ara mateix hi ha molt pocs llibres per a infants que reivindiquin simplement la necessitat de reunir-nos de nou, sense que calgui apoderar-nos ni salvar res, només amb la intenció de xerrar, ballar, menjar i passar l’estona en bona companyia. GASTÓ, Jordi Christian Inaraja Onada