1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="9Wa4aXwY9m"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-guerra/">La guerra</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-guerra/embed/#?secret=9Wa4aXwY9m" width="600" height="338" title="«La guerra» — Ibbycat" data-secret="9Wa4aXwY9m" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-123181-7-3.jpg644800«La guerra no escolta, no hi veu i no hi sent», diu l’escriptor José Jorge Letria en un dels versos del poema d’aquest llibre. L’obra descriu, cop a cop, a cada gir de pàgina, la mecànica implacable i inhumana dels conflictes bèl·lics un cop desfermats. Amb un traç desimbolt, amb una rica matisació de veladures grises i amb una mica d’ocre, el treball d’André Letria amplifica i desenvolupa el tema de l’obra. Als dibuixos, la guerra és un ocell de mal averany, un general amb un mapa de conquesta, un bombardeig vist des del cel, un estampat de cossos. Mirem de donar a la mainada ficcions optimistes, perquè ja en tenim prou, amb els problemes del món real. Però, com algú va dir, si els infants són prou forts perquè els llencin una guerra a sobre, bé deuen ser prou forts per poder-ne parlar, i aquesta obra dona per fer-ho sense estridències. Sobre el poema del seu pare, l’il·lustrador construeix un llibre elegant i delicat, alhora que intensament dramàtic.  El treball, que inicialment va ser publicat a Portugal el 2018 per l’editorial del mateix André Letria, Pato Lógico, i que ara ens acosta A Fin de Cuentos, va merèixer el Grand Prix del certamen internacional d’il·lustració Nami Concours 2019. LETRIA, José Jorge Susana Tornero Brugués André Letria A Fin de Cuentos