1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="I0ZUCHU3hT"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-iliada-2/">La Ilíada</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-iliada-2/embed/#?secret=I0ZUCHU3hT" width="600" height="338" title="«La Ilíada» — Ibbycat" data-secret="I0ZUCHU3hT" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788411582742.jpg15001500Reduir els quinze mil versos que té el poema de La Ilíada a unes cent cinquanta pàgines en prosa no ha de ser tasca fàcil, tant més quan aquesta adaptació va adreçada a un públic jove no gaire expert ni en història, ni en  mitologia clàssica. Tanmateix, i més val que ho diguem d’entrada, la versió que n’ha fet Pau Sabaté és esplèndida en tots els aspectes! No tan sols el text flueix amb una naturalitat envejable, sinó que, per torna, el lector acaba familiaritzant-se i reconeixent el qui és qui d’aquesta història tan envitricollada, tant si es tracta de divinitats com d’herois i comprenent per què fan el que fan, per què lluiten tan aferrissadament i per què ploren com ploren. El llibre està seqüenciat en capítols breus, i no ens ha deixat de cridar l’atenció la traça que demostra l’adaptador en el darrer paràgraf de cada capítol, que esdevé no tan sols cloenda d’allò que s’ha exposat sinó també esquer per a capbussar-se de ple en el capítol següent. De totes les adaptacions que hem llegit d’aquesta obra clàssica entre les clàssiques (cal confessar que tampoc han estat gaires i que mai ens hem atrevit a llegir-ne la traducció integra de l’original) aquesta és, sens dubte la millor. I si bé el text esdevé, gràcies a Sabaté, d’allò més actual, les il·lustracions d’Arnal Ballester en son el precís i preciós contrapès documental que remet els lectors a l’època i l’art ceràmic i pictòric de la Grècia més clàssica, en làmines  de doble plana, de tons ocre, negre, blanc i algun blau escadusser, amb tots els personatges mostrant el reputat perfil grec, i, si un s’hi entreté, no és estrany reconèixer o retrobar-hi la reproducció d’algun dels motius dels vasos i àmfores d’aquella època.  Un llibre que s’hauria de fer lloc en totes les biblioteques públiques, escolars o privades. Homer Arnal Ballester Combel Editorial