1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="kS3WSUKK1Z"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-immortal/">La Immortal</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-immortal/embed/#?secret=kS3WSUKK1Z" width="600" height="338" title="«La Immortal» — Ibbycat" data-secret="kS3WSUKK1Z" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-683-3314-4.jpg183276La Judit té el cor dividit entre el dibuix i els escacs. Aquesta segona afició la portarà a enfrontar-se al senyor Aliyat, un estrany mestre d’escacs iraquià refugiat a Suïssa. Tot s’embolica quan el senyor Aliyat, que sempre juga al parc dels Bastions de Ginebra, guanya una partida a qui potser no ho paeix gaire bé. És aleshores quan la Judit comença la seva pròpia partida d’escacs per sortir de l’atzucac en què el senyor Aliyat i tots els seus amics es veuen submergits. Amb aquest bell relat Ricard Ruiz Garzón ens ofereix una interessant història d’amistat i lluita per la igualtat de les persones. I això sense caure en els tòpics aquells de: «lector, asseu-te que ara t’explico de què va la vida» que massa escriptors utilitzen, i aleshores intenten alliçonar-nos sobre l’anorèxia, el suïcidi o l’assetjament escolar. Ruiz Garzón ens embolcalla en els escacs, amb els quals ens mostra que potser sí que val la pena lluitar pels principis bàsics de la humanitat, és a dir, fa literatura i no manuals per a joves lectors. Des del meu punt de vista, sense cap mena de dubte, aquesta és la millor narració d’aquest autor, que un dia va decidir saltar a l’altre cantó de la tanca, deixar la crítica literària i agafar la ploma. Ep, i tot explicat des d’un singular punt de vista narratiu que li confereix dificultat però que ens mostra un autor amb recursos, que de ben segur ens reserva moltes i interessants històries. No us la perdeu! Per cert, si no sou afeccionats als escacs, seria bo que aconseguíssiu un manual bàsic o buscar un amic o amiga que hi entengui. Us serà de gran ajut per treure tot l’entrellat de la jugada que l’autor i també tota la societat actual ha de guanyar sí o sí. RUIZ GARZÓN, Ricard Maria Llopis Freixas Maite Gurrutxaga Edebé