1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="MP7ruXTcc6"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-julia-i-el-tauro/">La Júlia i el tauró</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-julia-i-el-tauro/embed/#?secret=MP7ruXTcc6" width="600" height="338" title="«La Júlia i el tauró» — Ibbycat" data-secret="MP7ruXTcc6" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-8343-821-3.jpg461675L’estiu que la Júlia es veu obligada a marxar a les remotes illes Shetland, al nord d’Escòcia, perquè el seu pare ha de programar la llum d’un far i la seva mare iniciar la recerca del desconegut i longeu tauró de Groenlàndia, és quan «vaig perdre la mare i vaig trobar el tauró més vell que els arbres. Però no pateixis que això no s’esguerrarà al final».  El que es preveu com un estiu ple d’aventures en un dels indrets més remots del món, de mica en mica ens va portant cap al delicat tema de la salut mental i dels seus tabús, impediment que no permet fer partícip del seu coneixement els més petits, en el nostre cas la Júlia. I ho fa suaument, gairebé sense adonar-nos-en, a imatge i semblança de l’actitud amb què aquest tema és afrontat per la societat. Això sí, amb unes engrunes de màgia –o no!?– que permeten explicar-nos un final inexplicable. A partir de l’inici revelador, gairebé d’espòiler, Kiran Millwood (Londres, 1990) agafa el lector i no el deixa fins a la darrera pàgina del llibre, un text magníficament acompanyat per unes suggerents i quimèriques il·lustracions del seu marit, l’artista Tom de Freston (Londres, 1983), que fa amb aquest llibre una primera incursió en el món de la il·lustració. El binomi Millwood, a la ploma, i De Freston, als pinzells, crea una de les obres més completes de les que s’han editat darrerament, on el text ens transporta a la innocent mirada de la Júlia, que, recolzada sobre unes pinzellades amb petits detalls de groc, ens descriuen els somnis, dubtes i certeses d’una nena que reivindica el seu paper en el si de la família.   MILLWOOD HARGRAVE, Kiran Víctor Aldea Tom de Freston Bambú