1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="8gP7Je6qxg"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-llum-de-les-fondaries/">La llum de les fondàries</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-llum-de-les-fondaries/embed/#?secret=8gP7Je6qxg" width="600" height="338" title="«La llum de les fondàries» — Ibbycat" data-secret="8gP7Je6qxg" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-8343-603-5.jpg229332Després de L’arbre de les mentides, La cançó del cucut i La veu de les ombres, Frances Hardinge torna a escriure una novel·la on narra magistralment una fantasia inquietant teixida fil a fil, amb paciència, dins una realitat complexa. En aquest cas, en un entorn illenc i marítim únic, on s’hi troben elements habituals de la novel·la d’aventures de mar clàssica: viatges en entorns marins exòtics i perillosos, peripècies abundants, riscos i sorpreses, pirates malcarats i personatges obscurs… però també diferències, com el protagonista principal, que no té res a veure amb l’estereotip de l’heroi i és a partir de l’arquetip que es desenvolupa com un personatge complex que evoluciona en el transcurs de la història. Dir que aquesta narració és d’aventures, déus i lladres murris seria cert, però simplista; també conté històries de soledat, canvis i maduresa, relacions tòxiques, xantatges emocionals, lluites de poder, veritats, mitges veritats i mentides, decisions difícils, amistats i vides entrellaçades. Destaca la sòlida ambientació marítima i màgica de la novel·la, que permet respirar la brisa salada i curulla de poder a cada plana; de totes les novel·les de l’autora publicades en català, aquesta és la que presenta una construcció del paisatge i l’univers més elaborada. També és la que presenta una acció més àgil, dins del ritme pausat característic de l’autora. Per altra banda, la munió de personatges que desfilen en el transcurs de la narració, tots polièdrics, amb mil capes i amb secrets no sempre desvelats (perquè l’autora mesura molt bé què vol explicar i és una artista en l’art dels silencis) i un vocabulari ric i concís fan que aquesta sigui una novel·la rodona, sòlida i sense fissures que gaudiran els lectors pacients que volen o poden anar més enllà dels ritmes taquicàrdics, les trames simples i els personatges estereotipats. HARDINGE, Frances Xavier Pàmies Bambú