1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="ejlzuyKhc4"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-lluna-i-jo/">La lluna i jo</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-lluna-i-jo/embed/#?secret=ejlzuyKhc4" width="600" height="338" title="«La lluna i jo» — Ibbycat" data-secret="ejlzuyKhc4" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-122796-9–6.jpg500694Només calen un parell d’elements per explicar un conte amb contingut essencial: un corb protagonitza amb la lluna una dansa gràfica i literària que pot fer que el lector reflexioni sobre la diversitat o que, senzillament, gaudeixi de la història. Posem-nos en context: a una niuada de corbs trobem un ou negre entre altres d’aspecte comú. D’aquest ou neix un corb blanc (femella), ben al contrari que els seus germans de color negre. Però la comparació no acaba aquí; el petit corb blanc vola panxa enlaire i ho fa de nit, la qual cosa li permet accedir a la perspectiva del cel infinit, jugar amb els núvols i descobrir la lluna. El satèl·lit desperta definitivament la seva curiositat, s’hi acosta cada vespre, l’observa i treu la conclusió que s’assemblen força. Totes dues són blanques, surten a la foscor i actuen a l’inrevés; per exemple, quan la lluna escriu una C de créixer, en realitat decreix… La lluna és fascinant, però, per què no se’n pot veure la cara oculta? «Ningú no ho pot fer», responen els savis. Bé, potser el corb blanc podria aconseguir-ho, ja que fa les coses d’una altra manera. Parlar d’aquell que és diferent no implica haver-ho de fer repassant les normes de la tolerància i el respecte. A aquest àlbum, publicat originalment el 1991, segurament sense la pressió actual del políticament correcte a la LIJ, no li cal utilitzar artificis pseudofilosòfics, ni tan sols ser irreverent o histriònic, per expressar una idea amb gràcia. El text de Teresa Duran i les il·lustracions de Carme Peris van de bracet en tot moment, suggerint i engrescant. Només cal això, i no és gens fàcil assolir-ho. DURAN, Teresa Carme Peris Associació de Mestres Rosa Sensat i Yekibud