1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="BW3Bv5N9P2"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-maleta-2/">La maleta</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-maleta-2/embed/#?secret=BW3Bv5N9P2" width="600" height="338" title="«La maleta» — Ibbycat" data-secret="BW3Bv5N9P2" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-6490-9.jpg310313Chris Naylor-Ballesteros és conegut pels seus àlbums lleugerament surrealistes, protagonitzats per animals que solen confondre la realitat i la fantasia, i així construeixen petites faules plenes d’un humor tendre. La maleta és un bon exemple d’això que parlem, tot i que aquí l’humor deixa pas a la nostàlgia per parlar de forma senzilla sobre un tema complex: la noció de llar o de refugi. Tot comença amb l’arribada d’un animal estrany. Entre els habitants del bosc n’hi ha alguns que senten curiositat i d’altres desconfiança per les explicacions —que semblen massa fantasioses o impossibles— que dona l’estranger sobre el contingut de la seva maleta, així que aprofiten quan dorm per obrir-la i descobrir si està dient la veritat. D’aquesta manera Naylor-Ballesteros ens fa reflexionar sobre les dificultats i les injustícies que existeixen al voltant de les migracions i els refugiats, amb un gir final que ens convida a creure en la bondat i en l’acceptació dels errors, i ho fa de forma coherent i sense caure en el didactisme. Per donar tota la importància als sentiments d’uns personatges molt expressius, la composició deixa gran part de l’espai al blanc, cosa que ens fa centrar l’interès en les actituds de cadascun dels animals. L’ús de la tipografia amb caràcter pragmàtic (cadascun dels animals en té associada una de particular que ens ajuda a copsar una mica la seva personalitat), un canvi tènue en el color del blanc de la pàgina segons si l’acció és actual o fa referència al passat que explica l’estrany, un ús del color també amb sentit temporal i un final que sap jugar amb la incògnita i el drama de passar de pàgina, fan d’aquest un àlbum que sap jugar amb el llenguatge propi del format. Naylor-Ballesteros afronta un dels temes més tractats en els darrers temps a la literatura infantil, però ho sap fer amb una posada en escena que funciona molt bé per als lectors més petits i a través d’uns personatges que juguen eficaçment amb els arquetips de les faules. Una obra interessant on la mescla d’actualitat i ficció aconsegueix contar una bona història. NAYLOR-BALLESTEROS, Chris Alena Pons La Galera