1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="MBtnqgdGmm"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-marieta-sense-taques/">La marieta sense taques</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-marieta-sense-taques/embed/#?secret=MBtnqgdGmm" width="600" height="338" title="«La marieta sense taques» — Ibbycat" data-secret="MBtnqgdGmm" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-8343-496-3.jpg617800Tina Vallès continua la seva carrera literària sense presses i amb un pas ferm tant en la ficció per a adults (recentment ha rebut el Premi Llibres Anagrama de Novel·la per La memòria de l’arbre) com en la literatura infantil i juvenil. La marieta sense taques és un conte amb una estructura fixa que es repeteix alhora que avança l’argument, tot seguint una fórmula rítmica que funciona molt bé per a la lectura compartida en veu alta però també per llegir de manera autònoma. A banda d’una intriga mínima que anima a avançar, s’integren a l’argument valors com l’amistat, la comprensió o l’ajuda, de manera senzilla i natural. Per culpa d’una nit molt ventosa, la marieta Enriqueta perd les taques i ha de buscar-les. Comença així la seva aventura, que la durà a fer un passeig pel jardí on viu i a parlar amb els seus habitants i amics fins a aconseguir recuperar-les. I és que les taques han anat a parar a diferents llocs i els animals que les han trobades les utilitzen cadascú per a coses ben diferents; per exemple, el pardal Eudald cau a terra des de la seva branca per culpa del vent i la taca li serveix per curar-se la ferida, fins que la marieta la substitueix per una fulla d’herba curapotes. Joan Negrescolor segueix fidel al seu estil i complementa el text amb unes imatges que, com la mateixa narració, són aparentment senzilles però contenen detalls còmplices com el monyo i les ulleres de l’aranya velleta o la panerola, que puja per una torreta del jardí. Les il·lustracions, a doble pàgina, es defineixen per una gamma de colors càlids amb un important contrapunt dels verds de les plantes. L’editorial Bambú és sempre molt curosa en les seves edicions i els seus llibres són un luxe. Aquesta vegada, però, el resultat final segurament no es correspon a l’original digital; els tons dels colors, més pujats del compte, dificulten en determinats moments localitzar la taca damunt del cap del cargol o la lectura d’alguns fragments de text integrats en la il·lustració. Amb tot, un conte interessant per compartir. VALLÈS, Tina Joan Negrescolor Bambú