1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="yIcZTYBME6"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-mariona-te-una-nova-amiga/">La Mariona té una nova amiga</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-mariona-te-una-nova-amiga/embed/#?secret=yIcZTYBME6" width="600" height="338" title="«La Mariona té una nova amiga» — Ibbycat" data-secret="yIcZTYBME6" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-474-1127-3.jpg140140La integració dels disminuïts mentals a l’escola, l’acceptació dels altres i la tolerància són els temes d’aquest conte en el qual una nova alumna arriba a la classe de la Mariona: la Berta és una xiqueta diferent, li costa aprendre, té els ulls allargats i és baixeta i grassoneta. L’encert del llibre consisteix, precisament, a no dissimular aquestes diferències, a fer-les evidents i explícites, tant en el text com en els dibuixos; i a mostrar que, d’una manera o altra, tots som diferents: «la Júlia és molt alta, en Pau és negre, en Mateu és pèl-roig, la Marta porta ulleres». Per descomptat, la nova alumna té les seues mancances —és motiu de burles a la classe de gimnàstica— però també les seues habilitats manuals. En les il·lustracions destaca l’expressivitat dels rostres: una única línia prima i negra i uns puntets són suficients per transmetre’ns l’estat d’ànim de cada personatge; així com la presència secundària però suggeridora d’un conillet —probablement un peluix de la Mariona— que referma els sentiments i les actituds de les protagonistes. GENOVER, Roser Neus Escudero Cadí