1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="PmudU4xueh"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-merla-blava/">La Merla Blava</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-merla-blava/embed/#?secret=PmudU4xueh" width="600" height="338" title="«La Merla Blava» — Ibbycat" data-secret="PmudU4xueh" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-942-6172-5.jpg559800En el món de la literatura podríem situar alguns dels nostres escriptors en una doble classificació: hi ha moltes merles que van espigolant ací i allà, i hi ha algunes –menys– merles blaves. I en el grup d’aquestes darreres hi podríem posar Maria Carme Roca. Roca (Barcelona, 1955) és, en part, una merla blava de la literatura juvenil. Historiadora i filòloga de formació, va publicar la seva primera obra l’any 1997 i des d’aleshores ja han aparegut cinquanta títols amb la seva firma. La Merla Blava és, com bé diu el subtítol, La primera novel·la sobre el 1715. L’obra ens convida a fer una interessant recerca novel·lada del que va passar l’endemà del nostre 11-S: l’inici de la repressió dels Borbons al poble català, amb intervencions tan doloroses com l’enderroc de gran part de la ciutat de Barcelona, la prohibició de dur armes o la progressiva ocupació dels espais públics per nous estadants provinents de Madrid. La Merla Blava és el nostre Robin Hood. Recordeu aquell heroi que robava als rics per entregar-ho als pobres? Doncs la Merla Blava és un personatge, mig fantasma mig de carn i ossos, que intenta boicotejar tot allò que el nou govern mana des de Madrid. L’eterna lluita de David contra Goliat en què, encara no n’he entès gaire el perquè, però molts de nosaltres ens veiem reflectits i, el que és pitjor, ens en sentim fins i tot còmplices. Roca ens ofereix una novel·la curulla dels ingredients bàsics perquè agradi a tothom, tant joves com adults, amb un rigor digne d’admiració que de ben segur ha comportat una tasca titànica de recerca. Una novel·la que atraparà el lector i el portarà a conèixer què va passar l’endemà del setge de Barcelona de 1714. I és que si en alguna cosa excel·leix l’autora és en la seva capacitat de novel·lar la història i fer-nos-la passadora. Per llegir aquest estiu! ROCA, Maria Carme La Galera