1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="i38IlFoV2P"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-meva-vida-nova/">La meva vida nova</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-meva-vida-nova/embed/#?secret=i38IlFoV2P" width="600" height="338" title="«La meva vida nova» — Ibbycat" data-secret="i38IlFoV2P" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-683-4099-9.jpg236357«Ramon, hem de parlar.» Quan la seva mare pronuncia aquestes paraules, el protagonista de la història poc s’imagina el que està a punt de passar. Amb dotze anys i una vida assentada a Barcelona, en Ramon i els seus pares han de marxar a viure «a un poble de mala mort on Crist va perdre l’espardenya». Allà començaran una nova vida que de seguida s’omplirà d’anècdotes ben divertides. Vet aquí una nova publicació del reconegut escriptor figuerenc Àngel Burgas, de qui la crítica ha celebrat amb entusiasme les darreres obres adreçades al públic juvenil. Aquesta vegada presenta una novel·la breu, dirigida a nois i noies de l’edat del protagonista, que aposta per l’humor com a mitjà per contar un relat de caràcter realista. Amb una prosa fresca i directa, el mateix protagonista actua com a narrador i ens presenta un reguitzell de personatges tan particulars com divertits i les seves peripècies quotidianes. El seu to franc i desimbolt, amb un cert punt d’incorrecció política, la converteix en una lectura que no qualificaríem d’hilarant, però sí d’amena i divertida. Encara que algunes de les situacions que s’exposen poden semblar exagerades i un pèl forçades, rere el relat paròdic s’amaguen realitats d’allò més presents en la nostra societat. Burgas aconsegueix fer-nos reflexionar sobre les diferents maneres de viure i d’acceptar el curs de la vida –idees que queden sintetitzades en un magnífic onzè capítol. Ignasi Blanch amenitza la novel·la amb unes distintives il·lustracions que encaixen perfectament amb el to de la narració. En definitiva, estem davant d’una novel·la que no marcarà un abans i un després, però que agraïm trobar a les llibreries. Una d’aquelles obres a les quals ve de gust entrar i, un cop en surts, penses que l’experiència ha valgut realment la pena. BURGAS, Àngel Ignasi Blanch Edebé