1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="MaBHPxQ172"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-muntanya-dels-tatuats/">La muntanya dels tatuats</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-muntanya-dels-tatuats/embed/#?secret=MaBHPxQ172" width="600" height="338" title="«La muntanya dels tatuats» — Ibbycat" data-secret="MaBHPxQ172" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-1358-107-1.jpg272397Víctor Aldea ha publicat novel·les per a infants, joves i adults, així com reculls de contes i nombrosos articles sobre literatura infantil i juvenil. Ha guanyat diversos premis, com el primer Premi Sant Jordi Infantil i Juvenil (1989) per La tocallums, el Premi Primera Columna (2002) per la novel·la Obansheë o el IV Premi Aurora Díaz-Plaja pel millor article sobre LIJ amb «40 años de El zoo d’en Pitus i La casa sota la sorra». La muntanya dels tatuats ens explica la història d’un noi que viu amb la seva família en un abocador, en una situació de pobresa extrema. Amb l’aparició d’una noia misteriosa, la Jessamina, i la desaparició d’un membre de la seva família, es desencadenen canvis importants en la vida del protagonista, que vol resoldre els enigmes que van sorgint sobre el seu passat, present i futur. L’obra colpeix, planteja temes molt durs i no dubta a parlar de la mort, la crueltat i la violència que envolten l’abocador on es desenvolupen els fets, anomenat «la muntanya dels tatuats». Lluny d’una proposta basada exclusivament en la temàtica, aquesta duresa es combina amb una prosa delicada –poètica en alguns moments– i el caràcter vitalista i emotiu del protagonista, en un equilibri molt reeixit que fa que la lectura es gaudeixi, tot i el dramatisme de les situacions descrites. El desenvolupament acurat dels personatges centrals de l’obra i les seves històries, pensaments i vivències esdevenen l’eix central de la novel·la, sense ser absorbits pel dur entorn; aquest condiciona, però l’ànsia de llibertat, l’esperança i els interrogants vitals que escoltem a través de la veu del protagonista (també de la seva amiga) funcionen com una àncora i donen aire en un ambient opressiu. El ritme és pausat i ascendent; en alguns moments es fa una mica lent i dens i pot requerir força paciència als lectors menys avesats. El desenllaç (que arriba alliberador i carregat de simbolisme) també pot sorprendre, perquè és d’una tipologia poc habitual en la novel·la juvenil i potser no convencerà a tothom. La maquetació del llibre és molt agradable, amb una il·lustració de coberta impactant, que sembla triada amb molta cura per destacar un dels aspectes de l’obra que pot resultar més atraient per als lectors.   ALDEA, Víctor Bromera