1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="GojFxThCQd"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-nit-de-la-visita/">La nit de la visita</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-nit-de-la-visita/embed/#?secret=GojFxThCQd" width="600" height="338" title="«La nit de la visita» — Ibbycat" data-secret="GojFxThCQd" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17555-63-4.jpg552695No hi ha dubte que, de totes les rondalles tradicionals que hi ha al mercat, el conte de la Caputxeta Vermella és el que ha donat peu a més traduccions, versions i adaptacions. Aquesta n’és una de ben destacable, perquè, en comptes d’adaptar la trama original resumint-la (que és el més habitual de fer), opta per amplificar-ne un fragment mínim, el de l’arribada del llop a casa l’àvia, i d’aquest instant fugaç en treu una trama de més de vint-i-una seqüències dialogades que es desenvolupen al llarg de cent pàgines in crescendo (un crescendo tant dramàtic com tipogràfic)! La clau de volta de tot plegat és l’edat de l’àvia, que compungidament demana qui és el desconegut que truca a la seva porta, i aquest intenta enganyar-la per poder entrar i cruspir-se-la, però fracassa una vegada i una altra en el seu intent per culpa de la sordesa de l’anciana, que no acaba de pescar el nom del foraster. Qui no conegui Benoît Jacques (tot i que aquest llibre del 2008 ja havia aparegut en castellà) trobarà en aquest títol una bona mostra del seu magnífic talent creador,  sempre humorístic, sempre gràfic, sempre innovador. Cal aplaudir també la tasca del traductor, gens fàcil, que si bé no sempre se cenyeix literalment a l’original francès, ha reeixit a mantenir alhora la rima i el ritme del relat dins l’espai restringit de la maquetació, cosa gens fàcil. Res, que ens satisfà molt la publicació en català d’aquest títol, que si es llegeix a un infant menut entonant-lo bé s’hi farà un tip de riure, tot i que hem optat, amb molta inseguretat per part nostra, per ubicar-lo dins una franja d’edat lleugerament superior per tal que la seva ironia pugui ser plenament assaborida pels lectors. JACQUES, Benoît Dani Espresate Benoît Jacques A Buen Paso