1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="vL4orVSkDb"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-noia-de-la-mitjanit/">La noia de la mitjanit</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-noia-de-la-mitjanit/embed/#?secret=vL4orVSkDb" width="600" height="338" title="«La noia de la mitjanit» — Ibbycat" data-secret="vL4orVSkDb" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-683-1614-7.jpg500800Amb els dits pelats d’escriure guions per a la televisió, Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959) també ens permet, de tant en tant, conèixer l’altra faceta de la seva feina: la d’escriptora. Aquesta vegada, com els sol passar a molts escriptors, un detall li va despertar l’interès per una història singular, aquesta vegada emmarcada en la Segona Guerra Mundial: les tastadores de Hitler, un grup de noies que, abans que el menjar arribés al Führer, l’havien de tastar per detectar si tenia algun tipus de verí. Estirant el fil, Pou ens teixeix la bella història d’una adolescent, la Sira Burg, que viatja a Berlín a la recerca de la darrera de les tastadores per entregar-li un missatge de la seva àvia. El viatge, talment una odissea, portarà la Sira a descobrir algunes facetes d’ella mateixa que desconeixia, com la força interna que la porta a trencar algunes normes a fi d’aconseguir el seu objectiu i, molt especialment, l’amor, a més de la novel·lada història de la Gertrud. A partir d’aquests dos motors i del referent històric, la novel·la es desenvolupa proposant-nos conèixer la història verídica de la Gertrud al mateix temps que la de la Sira i la seva recerca. Potser el fet de posar paret per paret ambdues biografies fa que la primera prengui molt més relleu, que desperti major interès en el lector que la segona, massa vegades llegida en anteriors novel·les d’adolescents de factura semblant. És per això que, com a lector, m’han semblat massa curts els capítols de tall històric en comparació amb la història personal de la Sira. En definitiva, una història de bon llegir, ben estructurada, amb l’únic però citat anteriorment. POU, Gisela Edebé