1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="wy6tk3vCFr"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-paula-i-el-colibri/">La Paula i el colibrí</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-paula-i-el-colibri/embed/#?secret=wy6tk3vCFr" width="600" height="338" title="«La Paula i el colibrí» — Ibbycat" data-secret="wy6tk3vCFr" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17599-95-9.jpeg507800De La Paula i el colibrí en destaca la manera que té Muriel Villanueva –autora de l’aclamada novel·la Duna (Babulinka, 2015), entre d’altres– d’adreçar-se als primers lectors, amb un estil directe, polit i sense concessions i amb un vocabulari divers i ric; també l’excel·lent entesa que aquest estil mostra amb el realisme de les il·lustracions d’Albert Asensio, que ofereix un marc ideal, fins i tot esplèndid, per a un llibre de col·lecció. En primera persona, la Paula, una nena, ens narra els sentiments de gelosia i d’indignació que té envers la seva germana petita, que rep totes les atencions dels pares. Des del marge on se sent, i enrabiada fins al capdamunt, surt de casa a la recerca de l’avi, que és l’única persona que sembla que li fa cas. En el trajecte, es troba diverses persones i petites aventures, però el moment clau és quan s’atura davant la porta tancada de casa l’avi. Allà hi ha un punt d’inflexió i una mena de somni on apareix un colibrí, igual al d’una fotografia que hi ha casa seva, on surt l’avi amb l’ocell a la seva espatlla. Les característiques de l’au, la seva manera de moure’s i un intercanvi de paraules i de reflexions sobre l’actitud davant les coses entre l’ocell i la Paula apaivagaran la ràbia de la protagonista i donaran una altra mirada a la seva realitat. La Paula i el colibrí és una història original, que gira al voltant d’un tema recurrent com és la relació entre germans i el sentiment de gelosia. Si bé l’estil directe apropa de manera intensa i sincera la història al lector, l’incís que desencalla el conflicte, el monòleg i la reflexió del personatge és un pèl massa complexa per a primers lectors, així com també la frontera que separa la realitat i el somni, que és excessivament fina i subtil. Aquests dos aspectes, al meu parer, fan trontollar el que l’autora aconsegueix: adreçar-se als primers lectors amb un estil valent, directe i lloable. VILLANUEVA, Muriel Albert Asensio Animallibres