1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="H8Z2s4pqrU"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-pedra-encantada/">La pedra encantada.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-pedra-encantada/embed/#?secret=H8Z2s4pqrU" width="600" height="338" title="«La pedra encantada.» — Ibbycat" data-secret="H8Z2s4pqrU" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-489-1577.jpg140140Quan l’univers fantàstic està deteriorant-se a causa de l’encanteri d’un bruixot dolent, uns joves el travessen i comencen un recor-regut en busca de la pedra encantada, imprescindible per trencar la màgia que posa en perill la fantasia. Durant el viatge, els xiquets viuran un seguit d’a-ventures fins a l’esperat final feliç. Però en aquest llibre o falten pàgines o sobren anècdotes i personatges: es troben a faltar moments de transició, de preparació del clímax, per no tenir la impressió de llegir una acumulació de fets. I també per no crear individus tòpics de bondat i maldat: «Tim era un noi molt alegre i simpàtic, igual que la Carleta», no hauria estat millor suggerir les personalitats a través de gestos, diàlegs i accions? Per contra, seria injust no mencionar l’originalitat d’algun ésser extraordinari, com la senyora Mo. A favor s’hi troba la tendresa amb què es parla dels animals i se’ls tracta, la invitació al control del consumisme i de l’acumulació d’objectes inútils, i a la tolerància amb els diferents. Un dibuix senzill, figuratiu i realista il·lustra sense pretensions cada capítol. BAIX, Laura. Carme Solà. Barcanova