1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="R8iBBi8uVF"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-pedregada/">La pedregada</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-pedregada/embed/#?secret=R8iBBi8uVF" width="600" height="338" title="«La pedregada» — Ibbycat" data-secret="R8iBBi8uVF" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-13-58371-6.jpg340340Quatre personatges amb un semblant aparentment tranquil dialoguen, sense cap tipus d’embut, sobre qüestions vitals que els toquen de ben a prop i que representen una autèntica pedregada per a la seva consciència. És així com el lector, a mesura que avança la trama, coneixerà revelacions sobre la dificultat de les relacions de parella, sobre la identitat personal i sobre l’existència en general. La peça s’estructura en onze escenes encapçalades amb el nom d’una fruita que, d’alguna manera, està present en tot allò que succeeix en cadascuna d’elles. Pel que fa a l’estil, predominen, d’una banda, els diàlegs curts i sovint interromputs pel parlament de cadascun dels personatges, fet que propicia una intensitat dramàtica que és digna de tot elogi. De l’altra, volem destacar també els jocs de paraules i els equívocs que donen lloc a expressions amb un doble significat. Això provoca que l’obra pugui ser llegida des de l’òptica del teatre de l’absurd, amb forts trets existencialistes que qüestionen el funcionament de la societat i, fins i tot, de l’espècie humana. Un drama, en definitiva, tècnicament ben construït i que ha merescut el guardó del Premi Ciutat d’Alcoi de Teatre Pep Cortés (2021). SÁNCHEZ PACHECO, David Bromera Teatre