1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="f58mCbAa4Y"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-por-al-passadis/">La por al passadís</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-por-al-passadis/embed/#?secret=f58mCbAa4Y" width="600" height="338" title="«La por al passadís» — Ibbycat" data-secret="f58mCbAa4Y" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-15975-19-9.jpg800447On s’amaga la por? De vegades la por viu a dintre d’un armari al fons del passadís, i quan surt fa passes toves, en sents l’alè glaçat i li veus els ulls de pou. La protagonista d’aquesta història passa molta por cada vegada que ha de recórrer el passadís, o quan se’n va a dormir i es queda sola. Quan és a l’escola, en canvi, és capaç de cantar, ballar i córrer molt bé, tan bé que fins i tot ha guanyat una medalla. Raimon Portell, escriptor prou conegut, i Sergi Portela, un il·lustrador novell, publiquen aquest àlbum il·lustrat des de la confiança mútua i la col·laboració amb l’editorial. “Un projecte a quatre mans”, afirma l’il·lustrador en l’entrevista del 17 de març al blog Llibres al replà. És un llibre ben fet, apaïsat, enquadernat sòlidament en cartoné, amb unes guardes precioses que a l’inici del llibre, quan la por es manifesta amb més energia, són de colors freds, mentre que al final del llibre, amb la por tancada i vençuda, són de colors càlids i enèrgics. L’expressivitat de la protagonista, els plans diferents de cada pàgina, fan de cada il·lustració una seqüència viva on aturar-se, contemplar i gaudir. El text net, molt depurat, és un fil interior discret i segur que ens mostra el procés personal d’una nena, però que podria ser el de tots els infants que en un moment o altre han de combatre la por amb bones dosis d’autoestima. Un llibre per compartir amb adults, pares, mestres, bibliotecaris… PORTELL, Raimon Sergi Portela Animallibres