1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="H70jnoxYm8"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-primera-ostra/">La primera ostra</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-primera-ostra/embed/#?secret=H70jnoxYm8" width="600" height="338" title="«La primera ostra» — Ibbycat" data-secret="H70jnoxYm8" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-125756-4-4.jpeg197256Diuen que la primera ostra era un crustaci molt poruc, fins que un dia va deixar enrere els temors i els pensaments irracionals i es va obrir. Aquesta desclosa va permetre l’entrada a un gra de sorra que amb el temps es va convertir en un estimat i valuós inquilí. Conills, guineus, llops, ratolins, serps i elefants semblen haver quedat oblidats en el càsting literari actual. Des del nou mil·lenni, un nou repertori de personatges, cada vegada més exòtics, va desfilant per les obres infantils i juvenils. Així, darrerament hem tingut llibres protagonitzats per meduses, pedres, muntanyes i ostres, com és el cas d’aquest que potser ja teniu entre les mans. Tim Burton va marcar tendència i en fou un dels pioners en incloure aquest mol·lusc al poemari La trista mort del noi ostra (Angle Editorial, 2007). Émilie Chazerand en va bescanviar una per la seva germana (Sarbacane, 2018), i Raphaële Frier (Thierry Magnier, 2021), entre altres autors forasters, també en va novel·lar les característiques. Fins i tot han aparegut projectes participatius, com els dels nens i nenes francesos que van col·laborar amb Luc Turlan o Véronique Hermouet en l’edició de l’obra Les p’tits secrets de l’huître du bassin d’Arcachon (La Geste, 2017). La popularitat de les ostres, però, no es percep únicament a fora; a Catalunya l’escriptor i geòleg Àlex Nogués publicava, juntament amb Miren Asiain Lora, un llibre informatiu titulat Un milió d’ostres dalt de la muntanya (Flamboyant, 2019). Tina Vallès i Núria Solsona ens ofereixen un dels primers àlbums en català amb aquesta Avicula margaritifera com a protagonista. La primera ostra és un àlbum híbrid, entre ficció i no-ficció, destinat a primers lectors. La proposta és un relat, simple, emotiu i metafòric sobre el fet d’obrir-se als altres, tot evitant moralismes. Les il·lustracions precises i eloqüents de Solsona ens capbussen en l’univers marí dels protagonistes. Al final del conte se’ns ofereixen informacions extra per als lectors que vulguin anar més enllà, algunes perles envoltades de peixos i uns petons llargs i lents com les onades de la mar. VALLÈS, Tina Núria Solsona Babulinka