1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="ePjbF04yKi"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-reina-a-la-cova/">La reina a la cova</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-reina-a-la-cova/embed/#?secret=ePjbF04yKi" width="600" height="338" title="«La reina a la cova» — Ibbycat" data-secret="ePjbF04yKi" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/9788419172389.jpg616800La reina a la cova és una ocasió perfecta per deixar-se seduir per l’univers de Júlia Sardà, una il·lustradora nascuda a Barcelona al 1987 però de gran projecció internacional. De fet, tot i que aquesta vegada Sardà també és autora del text, el llibre es va publicar primer en anglès al Regne Unit (Walker Studio) i als Estats Units (Candlewick Press), i curiosament la versió catalana és una traducció de Tina Vallès. L’obra ens arriba acompanyada d’elogis de la crítica i reconeixements importants, com haver estat seleccionada per a les Medalles Carnegie i inclosa dins els 100 millors llibres publicats recentment a la Fira de Bolonya. Es tracta d’una història amb diferents nivells de lectura, que es pot llegir en clau d’aventura fantàstica o en una clau més al·legòrica. La Franca fa dies que té una sensació estranya. Jeu per casa al costat de les seves germanes, però ni la lectura ni el collage omplen el buit que sent. Ha somiat en una reina que viu al final del bosc i intueix que ella té la resposta del seu neguit. Així és que les tres germanes emprenen una aventura més enllà de la seguretat de la llar. En un context de conte popular, és clar el significat de creuar la tanca del jardí per endinsar-se al bosc, un espai amb les seves pròpies lleis, entre el món natural i el món oníric, que s’anirà tornant cada cop més fosc i incòmode. L’eix vertebrador del relat és el viatge iniciàtic de la Franca, el seu ritual de pas cap al món adult. Però Sardà posa en camí les tres germanes perquè li interessa mostrar els rols, les dinàmiques que creen els infants quan juguen lliurement. I també perquè vol plantejar-nos com l’equilibri de relacions es trenca cada vegada que un dels membres se n’allunya. La veu narradora fa avançar les protagonistes, però els constants diàlegs entre elles i sobretot la brillant posada en escena de Sardà, desbordant de fantasia i plena de detalls, obliga a fer una lectura lenta i pausada. La reina a la cova és una cruïlla de referències, tant de contingut com formalment. Per bastir la història, l’autora explica que parteix dels seus records d’infantesa i de l’obra pictòrica del seu pare. I alhora hi aboca referents cinematogràfics i de les arts plàstiques: pel·lícules com Apocalypse now, La princesa Mononoke o el treball de grans fotògrafs com Gregory Crewdson i Jeff Wall. Fins i tot algun dibuix egipci o l’obra de l’il·lustrador Takeo Takei li han servit d’inspiració per a composicions molt concretes. Pel que fa a la literatura infantil, nosaltres hi trobem referències a l’Alícia de Carroll, a l’univers de Wildwood de Colin Meloy i al treball de Carson Ellis, a l’obra de Sendak i al manual de bruixes de Malcolm Bird. En aquest equilibri entre l’homenatge i la creació personal rau l’únic dubte que em deixa la lectura de La reina a la cova. Potser també algunes frases de text que penso que són sobreres. Però més enllà d’això, és un llibre il·lustrat ric i amb densitat literària, que té la capacitat aquella tan difícil de generar noves preguntes a cada nova lectura. És un llibre que m’ha inquietat i meravellat a parts iguals. Sardà, Júlia Tina Vallès Blackie Books