1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="rOZGVYaB1I"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-republica-pneumatica/">La república pneumàtica</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-republica-pneumatica/embed/#?secret=rOZGVYaB1I" width="600" height="338" title="«La república pneumàtica» — Ibbycat" data-secret="rOZGVYaB1I" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-661-3751-5.jpg555800Com seria el món si l’antiga Roma hagués evolucionat tecnològicament fins a aconseguir dominar la màquina de vapor? Com s’hauria construït Europa a partir d’una República romana que pateix els mateixos mals que la Unió Europea? Doncs a partir d’en Marcus, un jove que es veu obligat a marxar a Barcinomagna (alter ego de Barcelona) per trobar proves de la innocència del seu pare, acusat d’assassinat, podem fer-nos-en una idea aproximada. Una narració on els dolents, els traïdors i els petits herois es mesclen entre llatinismes i un ambient barroc. Jaume Valor Montero (Barcelona, 1965) ens ofereix una novel·la atrevida, que es recolza en part en la voluntat de recuperar el llatí, però estructurada i suportada també per un estil decimonònic. Les descripcions d’un món imaginari –»ucrònic», l’han anomenat alguns–, la narració de les accions, plenes de detalls fins a l’excés, llasten la lectura, i converteixen la tasca de seguir la història en una feina potser massa àrdua. Mostra d’això, per exemple, és el capítol XXVII, «Cena», on se’ns expliquen amb pèls i senyals les menges d’aquell àpat opíper. Així mateix, l’autor utilitza alguns personatges, com el ninot mecànic Hoc o els habitants de l’inframón, de manera abusiva en determinats moments de la novel·la, i els passa a un tercer pla quan la història no ho demana deixant les seves línies argumentals a l’aire. Una història interessant que demana, però, una certa esporgada que l’alliberi del que alguns han començat a anomenar «pedagogisme literari». VALOR MONTERO, Jaume Cruïlla