1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Xy4RRxk29d"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-senyora-neus/">La senyora Neus</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-senyora-neus/embed/#?secret=Xy4RRxk29d" width="600" height="338" title="«La senyora Neus» — Ibbycat" data-secret="Xy4RRxk29d" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-8131-391-8.jpg226300A vegades ve de gust llegir un llibre d’aquells que et permeten deixar anar la imaginació, deixar-te endur per la història, per molt surrealista que sigui. I si, malgrat la inversemblança de l’argument, la narració és creïble, la història està ben traçada i els personatges estan ben definits, demanes que el final del viatge estigui a l’altura. En aquest cas, a mesura que avança la història, el personatge de la senyora Neus fa una evolució lògica, però, en la meva opinió, l’encert del final és que no resol la intriga que persegueix el lector al llarg del llibre. L’autor aconsegueix que la seva resolució no acabi sent rellevant. La intriga, el factor sorpresa, la incredulitat i la fantasia impregnen la història. L’únic que sona una mica repetitiu i clàssic és el perfil del personatge principal: una dona d’una certa edat, que viu sola i amargada i que no suporta els infants, i que és, precisament, gràcies als infants que acaba fent el tomb. L’evolució de la protagonista de què parlàvem abans és esperada i coneguda des de gairebé el principi del llibre. Les fantàstiques il·lustracions a tot color que complementen la història i el format del llibre, que gairebé és de butxaca, ajuden a fer encara més agradable i àgil la lectura. NAVALÓN, David Ada Sinache Tàndem Edicions