1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="cjTXQkrLfp"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-sindrome-dels-estranys-sons/">La Síndrome dels Estranys Sons.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-sindrome-dels-estranys-sons/embed/#?secret=cjTXQkrLfp" width="600" height="338" title="«La Síndrome dels Estranys Sons.» — Ibbycat" data-secret="cjTXQkrLfp" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-7502-679-6.jpg140140Així com Saramago va imaginar què passaria si de cop i volta començàvem a quedar-nos cecs, aquest llibre ens planteja què passaria si de sobte perdéssim la capacitat de comunicar-nos, si comencéssim a parlar uns sons incomprensibles. Però si la idea inicial recorda la de l’Assaig sobre la ceguesa, s’ha de dir que el resultat d’ambdues obres és a les antípodes. L’autor, estudiós de la sociolingüística i amant de la ciència-ficció, ha aprofitat aquesta obra per parlar-nos de les seves reflexions al voltant del llenguatge, la comunicació, i alhora per dir-nos els llibres que ha llegit, els poemes que més li agraden, les assignatures preferides de la carrera, i un munt d’informacions supèrflues que fan el llibre molt feixuc. No ajuden gens alguns moviments del narrador un pèl dubtosos i uns personatges poc definits per sonar creïbles. S’ha de dir al seu favor que l’evolució del tema dels estranys sons està ben portada i la reflexió final és interessant. SOLÉ I CAMARDONS, Jordi. 3i4