<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Ibbycat</provider_name><provider_url>https://www.ibbycat.cat/es/</provider_url><author_name>Webico</author_name><author_url>https://www.ibbycat.cat/es/author/webico/</author_url><title>La sopa del senyor Lepron - Ibbycat</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="WJLwF5TTJD"&gt;&lt;a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-sopa-del-senyor-lepron/"&gt;La sopa del senyor Lepron&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-sopa-del-senyor-lepron/embed/#?secret=WJLwF5TTJD" width="600" height="338" title="&#xAB;La sopa del senyor Lepron&#xBB; &#x2014; Ibbycat" data-secret="WJLwF5TTJD" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script&gt;
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17555-81-8.jpg</thumbnail_url><thumbnail_width>552</thumbnail_width><thumbnail_height>690</thumbnail_height><description>El senyor Lepron &eacute;s una llebre que cuina un cop a l&rsquo;any una sopa fabulosa de verdures i que de cop, v&iacute;ctima de l&rsquo;&egrave;xit, decideix cuinar a gran escala perqu&egrave; tot el m&oacute;n pugui gaudir-ne.&nbsp;La intenci&oacute; del&nbsp;senyor Lepron &eacute;s bona: si fa feli&ccedil;os els seus familiars i ve&iuml;ns directes, tamb&eacute; pot repartir felicitat si amplia el camp de distribuci&oacute;. Per&ograve; les coses no funcionen aix&iacute;,&nbsp;la proximitat i el tracte directe tenen unes virtuts que es perden amb els processos de mecanitzaci&oacute;, la globalitzaci&oacute; i el capitalisme.&nbsp; Els lectors m&eacute;s experimentats ben segur que recorden arguments similars&nbsp;en la literatura i el cinema: una acci&oacute; que triomfa per la proximitat i l&rsquo;amor, perd tot el sentit quan s&rsquo;hi fica pel mig la ind&uacute;stria i la log&iacute;stica.&nbsp;La hist&ograve;ria que escriu Giovanna Zoboli no &eacute;s nova, sobretot pels mediadors, per&ograve; s&iacute; que pot ser-ho per als infants. I, en tot cas, l&rsquo;acurada edici&oacute; i la posada en escena de la il&middot;lustradora Mariachiara Di Giorgio en fan una obra molt rodona i recomanable. El llibre fa olor de conte cl&agrave;ssic, amb un&nbsp;narrador en tercera persona que s&rsquo;entret&eacute; a descriure&rsquo;ns els personatges, les seves accions i les verdures, sabent que, igual com passar&agrave; amb la sopa, les coses s&oacute;n millors si es cuinen a foc lent. Les imatges de Di Giorgio tamb&eacute;&nbsp;narren des d&#x2019;un punt de vista extern, amb una t&egrave;cnica mixta a base de tinta, aquarel&middot;la i llapis. La il&middot;lustradora domina el joc de llums i ombres i aconsegueix dotar els escenaris d&#x2019;una atmosfera c&agrave;lida i acollidora, sobretot en les escenes familiars pr&egrave;vies a la f&agrave;brica. El ritme pausat que demana el text l&rsquo;aconsegueix gr&agrave;cies a les p&agrave;gines plenes de detalls i als homenatges o refer&egrave;ncies que s&rsquo;hi endevinen: una mirada renovada als caus i els rebosts de Beatrix Potter i Jill Barklem, escenes que ens remeten al cinema, o la possible refer&egrave;ncia a les sopes Campbell de Warhol, potser no gr&agrave;ficament,&nbsp;per&ograve; s&iacute; per la controv&egrave;rsia entre all&ograve; art&iacute;stic i comercial, molt lligat al missatge de les autores. Malgrat el ritme lent, la lectura no es fa mon&ograve;tona gr&agrave;cies al disseny de cada p&agrave;gina, que juga amb canvis en la maquetaci&oacute;, la mida de les imatges i els diferents plans. &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; L&#x2019;obra&nbsp;del senyor Lepron t&eacute; un missatge molt clar, que per sort va acompanyat d&rsquo;un bon treball literari i visual, que defensa que el veritable secret &eacute;s seguir el ritme natural de les coses,&nbsp;en la mesura del treball hum&agrave;, amb cura i paci&egrave;ncia. Em quedo per&ograve; amb les ganes, suposo que les autores en s&oacute;n molt conscients, de con&egrave;ixer m&eacute;s a fons qui &eacute;s el senyor Lepron i qu&egrave; l&#x2019;ha portat a prendre les seves decisions. El seu retrat a la coberta &eacute;s realment impactant, el posat seri&oacute;s contrasta amb una mirada trista i profunda que corpr&egrave;n.&nbsp;Hi ha alguna cosa que haur&iacute;em de saber? ZOBOLI, Giovanna Clara Jubete Mariachiara di Giorgio A buen paso</description></oembed>
