1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="kjcEQn1nOn"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-torre/">La Torre.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-torre/embed/#?secret=kjcEQn1nOn" width="600" height="338" title="«La Torre.» — Ibbycat" data-secret="kjcEQn1nOn" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-661-1445-9.jpg140140Premi Vaixell de Vapor 2006 El darrer premi Vaixell de Vapor no ha revertit sobre una novel·la convencional. A l’epíleg d’aquesta narració, l’autor assegura que no ha pretès fer una biografia novel·lada de Gustave Eiffel —que és el protagonista del relat— sinó un text que servís de punt de referència per als lectors que vulguin conèixer les moltes obres d’art citades intertextualment al llarg de les seves pàgines. Si Eiffel n’és el protagonista, la seva filla en seria la narradora, camuflada rere la madura veu de Villatoro, que aprofita el marc històric de la revolució industrial per reflexionar sobre les contradiccions entre art i ciència, entre individu i societat. L’estil, fragmentat en paràgrafs que permeten anar i venir des dels nuclis narratius per assentar les idees exposades, és qualitativament valuós. La il·lustració juxtaposa al text aquella ironia satírica, tan pròpia de Joma. Tot plegat sobta en la forma i en el fons, i exigeix lectors força competents. VILLATORO, Vicenç. Joma Cruïlla