1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="yZLmMCcAdM"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-tortuga-faluga/">La tortuga Faluga</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-tortuga-faluga/embed/#?secret=yZLmMCcAdM" width="600" height="338" title="«La tortuga Faluga» — Ibbycat" data-secret="yZLmMCcAdM" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788418696428.jpg952826La Serra de l’Albera és un d’aquells espais naturals de Catalunya que val la pena preservar. I aquest sembla ser l’objectiu principal d’aquest conte, protagonitzat per una tortuga que es diu Faluga i que, arribada la tardor, s’encamina xino xano cap el seu cau, disposada a passar-hi l’hivern. Pel camí trobarà altres animals com la guilla Tramuntana, la vaca Orlina -dues bèsties que mai hivernen-, o el ratpenat Puigneulós, que sí que ho fa. A la Faluga li entra la curiositat de saber com deu ser això de l’hivern i de la neu i es farà el propòsit de descobrir-ho, ben equipada gràcies a les aranyes. Però… Tota aquesta aventura ve il·lustrada eficaçment per Sara Ros Mencía, que ha sabut dotar d’una gran expressió tant als protagonistes de la història com als entorns, amb una gamma de colors propis de la tardor molt ben contrastats entre si, i utilitzant tota mena de plans per a dotar d’un major dinamisme a un relat ben lineal, bo per a narrar en veu alta a aquells infants que encara no dominen la lectura ni la lletra de pal amb que es presenta el text. Al final del llibre s’hi destaca un codi QR que dona accés a una completa informació sobre les tortugues, material didàctic, cançons, etc. Només queda esperar que així s’assoleixin positivament els objectius que han motivat a l’autora i el corresponent equip assessor i editorial a publicar aquest conte. Tant de bo… Arnal, Laura Ros, Sara Símbol