1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="ag7YqyIOP8"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-tribu-dels-zippoli/">La tribu dels Zippoli</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-tribu-dels-zippoli/embed/#?secret=ag7YqyIOP8" width="600" height="338" title="«La tribu dels Zippoli» — Ibbycat" data-secret="ag7YqyIOP8" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-8343-502-1.jpg476675Aquesta podria semblar una història més del típic nen que no li agrada gens llegir malgrat tenir un entorn familiar lector, i que acaba trobant el plaer per la lectura sense voler-ho. De fet, en el fons acaba sent així. Però David Nel·lo es treu de la màniga un recurs força sorprenent que li dona un punt interessant a la història: a en Guillem, el nen en qüestió, li cau a les mans un llibre màgic i d’allò més curiós, que a mesura que el va llegint o l’hi llegeixen en veu alta va descobrint que el llibre té tantes veus com lectors i, per tant, conté una diversitat d’històries que li fan mantenir la intriga i l’empenyen a llegir el llibre fins al final. L’autor innova i s’arrisca amb aquest recurs sabent que, depèn de com, pot resultar un xic complex de comprendre fins que no han transcorregut unes quantes pàgines del llibre. Pot passar, també, que les històries paral·leles del llibre màgic siguin més interessants que les del protagonista mateix i això faci trontollar una mica l’estructura del llibre. La història és totalment fantàstica, té algun punt de poc creïble, però està ben resolta i aconsegueix mantenir el lector enganxat a l’argument. NEL·LO, David Pere Ginard Bambú