1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="f8LiOtZzBV"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-trobada/">La trobada</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-trobada/embed/#?secret=f8LiOtZzBV" width="600" height="338" title="«La trobada» — Ibbycat" data-secret="f8LiOtZzBV" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-939877-1-8.jpg140140A l’Osset li agrada viure sol, lluny de tot. Un bon dia, però, rep una carta d’una veïna que voldria que juguessin junts. Així és com els dos personatges, l’Osset i la Leontina, prenen vida en aquesta sèrie que, de moment, ens ha brindat dos contes: La trobada i La baralla. En el primer es coneixen, i en el segon, ja amics, tenen la primera enganxada. L’Osset i la Leontina són dos óssos gairebé idèntics —els diferencia la roba: l’un porta pantalons curts, i l’altre, un vestit ple de cors—, traçats amb una línia fina i acolorits amb llapis. En sèries, el bon treball del personatge que encapçalarà les històries és molt important per captar l’atenció dels lectors; a més, per assolir l’èxit, la simplicitat sol ser més efectiva, a la manera de les tires de diari. Només cal recordar la porqueta Olívia o la ratolina Maisy (encara que per a més petits), també molt simples. D’altra banda, perquè l’infant es pugui sentir identificat amb el relat, cal tractar temes que el toquin de prop, com els amics: tal com assenyala la contracoberta, aquests dos contes formen part d’una «història d’amistat». DUCATTEAU, Florence Chantal Peten Flamboyant