1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="IQAsItPlAX"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-veritable-historia-del-llop/">La veritable història del llop</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-veritable-historia-del-llop/embed/#?secret=IQAsItPlAX" width="600" height="338" title="«La veritable història del llop» — Ibbycat" data-secret="IQAsItPlAX" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-489-4137-6.jpg519800La idea de reescriure contes clàssics no és nova, tant és així que ja es podria parlar d’un subgènere dins la LIJ, però el cert és que Nathalie Pons ofereix un enfocament força suggeridor. D’entrada, el títol facilita prou informació per saber que al lector se li plantejarà un nou punt de vista (el veritable) i, al mateix temps, deixa entreveure que hi haurà un relleu en el protagonisme, que s’intueix que bascularà en favor del llop. Efectivament, el llop de relats com ara La Caputxeta, Els tres porquets o En Pere i el llop, entre d’altres, pren la paraula per exposar la seva versió de les històries. Com cal esperar, la nova perspectiva fa trontollar conceptes impresos en l’imaginari col·lectiu i, en essència, és la mateixa naturalesa d’aquest mític antagonista la que es mostra sota una llum renovada. D’aquesta manera, l’aparició en l’escena dels diferents relats no respon a cap instint malèvol, sinó que està regida per accions d’allò més benintencionades. Però el que realment fa que l’obra esdevingui estimulant és el joc d’intertextualitat, que porta el lector cap a un terreny on el límit entre realitat i ficció es difumina, on diferents capes del món imaginari se superposen al real. Aquest exercici narratiu està portat amb naturalitat i, tot i que el text està ple de referències culturals i literàries, en cap moment resulta pretensiós. Lluny d’això, aquesta opció, juntament amb el recurs autoreferencial, amb el personatge de l’escriptora que parla sobre l’elaboració del llibre, amplia els registres de lectura. L’obra es veu enriquida pels dibuixos de Lluch, ja siguin a sang o fragmentaris, sempre dinàmics, que busquen l’efecte de moviment. El color, com el mateix artista explicita, és l’element primordial de les seves expressives il·lustracions. PONS, NATHALIE Carlos Lluch Barcanova