1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="wMASzUOPph"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-victoria-somia/">La Victòria somia</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-victoria-somia/embed/#?secret=wMASzUOPph" width="600" height="338" title="«La Victòria somia» — Ibbycat" data-secret="wMASzUOPph" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17651-54-1.jpg563800Els inicis de Timothée de Fombelle són sempre portes obertes al suspens, on no caben preàmbuls i on les situacions submergeixen ràpidament els lectors en una incògnita que només podran resoldre si continuen llegint. Així passava amb Tobi Lolness i amb Vango i així passa amb La Victòria somia. Tot comença una tarda d’hivern quan Victòria torna cap a casa. Algú la segueix, la narració condensa tensió, però ràpidament comprenem el títol i la història que tenim a les mans muta de sobte. Victòria és una adolescent que somia en una «vida d’aventures […] una vida més gran que ella», però la realitat és molt més anodina i, a vegades, més dura. I és així com la novel·la d’aventures esdevé relat de creixement. Victòria somia, però sobretot llegeix. És una de les usuàries més habituals de la biblioteca pública del seu poble, i les històries que allà troba, juntament amb la seva col·lecció particular, l’ajuden a suportar una realitat que per comparació li sembla avorrridament banal. Fins un dia que els personatges semblen haver sortit de les pàgines dels llibres i tota una sèrie d’esdeveniments misteriosos posen en alerta la petita. Fombelle ens submergeix en els pensaments de Victòria, mesclant àgilment la realitat amb l’imaginari i aconseguint que d’aquesta barreja n’emergeixi un relat dinàmic, carregat de suspens, que atrapa el lector des de les primeres pàgines. Les il·lustracions d’Asensio ritmen el relat i subratllen el caràcter més oníric dels envols imaginaris de la protagonista, jugant a esborrar la línia entre ficció i realitat. Era difícil superar la coberta desplegable de François Place, però l’il·lustrador català juga amb ingredients similars i ens instal·la meravellosament des de l’inici en la fràgil línia per on transita la protagonista. Tot això, juntament amb una acurada traducció d’Oriol Sánchez, fa d’aquest llibre una petita delícia per a lectors i lectores que ja s’atreveixen amb obres curtes però amb moltes capes, que els demanen atenció i una posició d’exploració. DE FOMBELLE, Timothée Oriol Sánchez Vaqué Albert Asensio Nórdica Libros