1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="FLn8V16uSC"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-visita/">La visita</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/la-visita/embed/#?secret=FLn8V16uSC" width="600" height="338" title="«La visita» — Ibbycat" data-secret="FLn8V16uSC" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-1855-880-1.jpg619800Es pot copsar el neguit de la primera vegada que et quedes sol a casa? Aquella sensació amplificada que fa que un espai tan familiar com la pròpia llar esdevingui un espai estrany, irreconeixible per la seva buidor. Núria Figueras —cap de redacció de la revista Tatano—, de la mà de la il·lustradora Anna Font —finalista en dues ocasions a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya— construeixen la història d’una guineu que experimenta aquest primer contacte amb la soledat. El que s’inicia com un conte tradicional (l’avís de no obrir la porta a desconeguts i la desobediència inevitable que segueix) es transforma en una oda a la necessitat de travar amistat amb el silenci per poder créixer com a individu. Si bé el concepte no era gens fàcil de materialitzar sense que semblés artificiós, les autores aconsegueixen un llenguatge (verbal i plàstic) mil·limètric, amb un text clar, concís i acotat, i unes il·lustracions equilibrades, sense excessos, mantenint la senzillesa pertinent a la temàtica i destil·lant un vast coneixement de les possibilitats narratives de l’àlbum. Ho notem des de la primera plana, on la mare guineu surt d’escena en direcció oposada al transcurs de la història (marxant literalment fora de la pàgina) i en la representació visual del silenci amb una sola línia blanca, que en molts casos desborda el llibre com a metàfora de la seva magnitud; molt adient també la buidor del cos per on tot es traspassa i la mal·leabilitat amb què adapta la seva forma a l’espai (seria del tot rodó si el silenci es tornés mut). Amb tot, no és d’estranyar que hagi obtingut el Premi Compostel·la 2023. Caldria, però, reflexionar sobre el públic a qui es dirigeix. Si bé ens decantem per àlbums que permetin ser redescoberts en diferents etapes, sembla important que el seu fons no sigui del tot aliè als més menuts, o que la seva forma no vagi en detriment d’arribar a infants de més edat, que podrien sentir-se més pròxims a la vivència descrita. FIGUERAS, Núria Anna Font Kalandraka