1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="CmpMCO5vwG"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/labracada-dels-cucs/">L’abraçada dels cucs</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/labracada-dels-cucs/embed/#?secret=CmpMCO5vwG" width="600" height="338" title="«L’abraçada dels cucs» — Ibbycat" data-secret="CmpMCO5vwG" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-1358-361-7.jpeg507800De l’«He decidit no estar molt més en aquest món de merda» fins a l’«Estem vius», aquesta tragicomèdia mostra la metamorfosi de dos personatges que comencen frustrats per no haver-se pogut suïcidar i acaben amb un fil d’esperança al qual aferrar-se. En efecte, el suïcidi és el tema central d’aquest text teatral de poc més de cinquanta pàgines, però també hi apareixen qüestions com el rebuig al propi cos, els trastorns alimentaris, l’homofòbia o les relacions adult-adolescent. Malgrat que d’entrada pugui fer tuf a còctel de temes joves, l’obra fuig de l’adoctrinament, i pretén, en paraules de l’autora, «donar veu a una problemàtica que malauradament afecta molt la joventut i que considerem que ha sigut silenciada». Amb una estructura senzilla distribuïda en nou escenes que tenen lloc en un únic espai hospitalari i en un lapse de temps indeterminat, els dos protagonistes, Miquel i Clara, passen de l’odi mutu a l’amistat i de la desesperació a l’esperança. Llorens, una jove autora valenciana que ja té una llarga experiència com a autora i intèrpret, crea uns personatges amb matisos i creïbles: l’un, un professor de secundària professionalment frustrat que pateix mal d’amors i que representa la visió romàntica del món; l’altra, una noia angoixada per la insuportable càrrega de la vida, pur nihilisme que xoca amb el romanticisme del primer. L’humor i la vivesa d’uns diàlegs àgils i de bona lectura són dos dels punts forts de l’obra. A més, a la coberta figuren dos elements que poden captar la mirada dels lectors potencials: l’atractiva estranyesa del títol i la imatge d’actors reals, més o menys coneguts. Aquesta edició de Bromera inclou una útil introducció per valorar el text, a la qual se suma el dossier pedagògic disponible al web de la companyia de Llorens, Cactus Teatre. LLORENS, Paula Bromera